Va arribar la policia a primera hora del matí per desallotjar l'Antiga Massana. No es va trobar ningú. On eren els okupes? O, segons el seu llenguatge, on eren els representants de la classe treballadora?, que segons les soflames okupaven un edifici que era de tots els barcelonins. Okupar, el que es diu okupar, doncs anirà esser que no.
Estaven segurament en recintes més còmodes perquè en moltes ocasions aquests centres només estaven okupats els caps de setmana, dies molt més adients per viure la llibertat i l'anarquia. On s'hi hauria d'arribar!
Aquestes persones bloquejaven una reforma del barri de la part posterior de la Boqueria, de la plaça de la Gardunya i dels històrics jardins Rubió i Lluch, de l'antic hospital de la Santa Creu. Els okupes que s'arrogaven la representació del barri i dels treballadors, però saben que no són ni una cosa ni una altra.
L'Ajuntament ha fet el que havia de fer, i els okupes han seguit el manual habitual. I com va dir el regidor Batlle, l'edifici ha estat recuperat.
Plantejo aquesta qüestió perquè després de tres anys l'edifici ha estat recuperat per la seva propietat. Altres molts propietaris no tenen tanta sort i el procés és més llarg. Entrain en la seva casa i no poden recuperar-la.
En el pitjor dels casos són humiliats, haurint d'assumir les despeses de llum, aigua o gas, i han de suportar querelles dels seus propis veïns per destrosses que ocasionen els okupes.
Diuen que són vulnerables, perquè aquí també segueixen el manual, sempre s'aprofiten d'algun infant o d'alguna persona gran que els fa arrogar-se el paper de vulnerable i protegir-se amb una llei que fa aigües per tot arreu i és a totes llums injusta.
La legislació actual és pur cinisme. Aquesta setmana el Govern ha aprovat un fons per compensar als propietaris als quals els seus inquilins no els paguen el lloguer. No és una mala cosa, sens dubte, però s'hauria d'anar més enllà i sancionar per frau als que lloguen i als dos mesos deixen de pagar.
Aquests no són vulnerables. Són una altra cosa. El dret d'habitatge no pot convertir-se en un abús. I els okupes, o inquilokupes, abusen. De fet, roben un habitatge a un ciutadà, perquè la gran majoria dels afectats són particulars que han estat víctimes d'un robatori quan no eren a casa seva.
I a sobre, la llei ampara a aquests malparits i sensevergonyes que fan un bon negoci subllogant habitacions, en moltes ocasions a persones vulnerables.
I després tenim okupes com a Can Vies, Antiga Massana i altres molts que es definien com a centres d'autoorganització, però que estaven ocupats en finalitats molt més banals que acumulaven unes quantes tones de residus.
Certament, tenim un problema d'habitatge i la societat ha d'aplicar-se en la protecció dels col·lectius més vulnerables, però la llei no pot ser una eina que ampari màfies i desaprensius que amarregen la vida a la gent.
Gent humil que perd un pis que s'ha guanyat amb la suor del seu front. I aquests no són membres de la dictadura empresarial, com es diu a l'argot d'aquells que consideren el propietari alguna cosa semblant a Al Capone.
Els governs passen i el problema s'enquista. Si un inquilí no paga que se'n analitzi la seva situació. Si és un vulnerable que l'estat es faci carrec del lloguer. Si és un xoriguer fora. Així sense embolics. Si un okupa entra en un habitatge privat, el jutge que demani l'escriptura del pis. I si no la té i no té cap contracte, que el pis es reverteixi al seu legítim propietari.
Convertir l'habitatge en un regne de màfies i en un calvari per la gent que veu com els roben el seu i a sobre paguen les despeses és una indecència.
I després hi ha els que s'arrogan la representació del poble, això sí sense el poble. És el nou despotisme il·lustrat. M'alegro que l'Antiga Massana torni a ser de tots i que el barri rebi una nova rentada de cara. Ja està bé de ser condescendents amb el cinisme.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir inteligència artificial
