Des de la cima del Mont Tàber, al centre de Barcelona, les columnes d'August veurien avui (si no estiguessin envoltades d'edificis) l'expansió de la ciutat. Com ha crescut, ocupant la vall que hi ha entre el Besòs i el Llobregat i més enllà, omplint fins i tot les muntanyes que l'envolten i que configuren la seva perspectiva. Dos mil anys d'història i, probablement, dos mil anys d'obres. Que encara continuen.

Sense ànim de ser exhaustiu, avui els barcelonins suporten treballs de diversa índole a La Rambla i a Via Laietana (les dues connexions directes amb el port urbà). A la plaça d'Espanya i a la Diagonal pel tall a Francesc Macià, les dues entrades pel sud. Al carrer d'Urgell. Al voltant de l'estació de Sants i a la futura (molt futura al ritme que va) estació de la Sagrera.

A la plaça de les Glòries. Al camp del Barcelona i, al seu costat, a l'avinguda de Xile, on continua el sempitern pou corresponent a la línia 9 (final previst: 2004). Al túnel de la Rovira. Al passeig de la Zona Franca.

I aquestes són només les d'una major envergadura i consequències sobre la mobilitat de la ciutadania.

La ciutat es prepara, probablement, per als pròxims dos mil anys. Davant d'aquest temps, un parell de dècades plegades daltabaix (Glòries) o deu anys (plaça d'Espanya) als quals s'hauran d'afegir uns quants més per la anunciada reforma de l'espai ferial que es prolongarà fins al 2030, són només una nimiedad. Un sospir davant l'eternitat de la qual parlaven els exercicis espirituals inspirats en Ignasi de Loiola.

Però cap barceloní, indigena o d'adopció, viurà aquest temps. Les seves vides són molt més curtes. Per a ells, una dècada de pols, fang i soroll supera el que és desitjable. És molt més del que haurien de suportar.

A més, la majoria de les obres públiques es perllonguen per damunt dels terminis previstos als plecs de licitació. I no passa res.

Els barcelonins, en la seva majoria, aguanten els treballs amb resignació. No hauria de ser així. No hi ha motiu perquè, com a norma, s'allarguin i s'allarguin i s'allarguin.

Qualsevol persona que hagi coincidit amb una zona d'obres públiques haurà pogut comprovar que, amb molta freqüència, romanen abandonades dies i dies. Allà no treballa ni el vigilant, quan n'hi ha. Però el barrizal (si plou) es perpetua. O el pols, si hi ha sequera, ho omple tot. I s'ocupa l'espai públic com si fos infinit i es disposés regularment d'alternatives de mobilitat.

Les obres molesten i, per tant, la seva durada en el temps hauria de ser alguna cosa tan prioritària com la qualitat dels acabats. Està vist que, a Barcelona, cap de les dues coses figura entre el més important. Ni per a l'Ajuntament ni per a les altres administracions.

Quan llegeixen informes sobre la durada de treballs de gran envergadura en països com Xina, els barcelonins no poden sinó sentir enveja. Allà es fa en mig any el que a Barcelona triga deu. O més.

És de suposar que totes aquestes obres són periòdicament supervisades per la Guàrdia Urbana, de manera que s'organitzi una zona protegida pel pas de vianants. És un suposar. No sempre es fa i quan es fa, no sempre es manté. En canvi, no falten en totes elles espais reservats per a que estacionin cotxes que semblen correspondre als càrrecs de les obres.

S'entén. El transport públic està molt malament. Cal anar en cotxe fins i tot a menjar el entrepa.

Tan malament està el transport urbà que el Parlament ha contractat un servei de taxis per als seus senyors i alguns treballadors de l'organisme. ¡Ull a l'expressió! Significa que els diputats no treballen? Alguns, sens dubte, menys que res.

L'únic consol és que els parlamentaris (i els regidors) també pateixen els talls de trànsit.

Clar que sempre queda la possibilitat de passejar una mica. Però, per on? Per la Ciutadella no, que en part s'ha reservat a aparcament dels qui acudeixen a les sessions del Parlament. Per la Rambla, tampoc, que porta anys panxa amunt, ¿Per Consell de Cent? Molt menys, s'ha convertit en zona permanent de càrrega i descàrrega.

Quedarien les voreres que no estiguessin en obres, si no fos perquè se les han apropiat les bicicletes, els patinets i els tallers de motos.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial