Barcelona lidera els robatoris amb violència a Espanya. Catalunya és una de les terres on es registren més robatoris en el camp. I la horta de Barcelona, al Baix Llobregat, és la més saquejada.
El més que fracassat regidor de seguretat, Albert Batlle, ja no convenç al sector del comerç ni al lobby Barcelona Oberta. I al veïnat rural, l'alcachofa és el més robat.
Els lladres de ciutat van a peu, en moto, bicicleta o patinet. Els de camp “venen en cotxes de luxe i s'emporten la collita”, denúncia en aquest diari Mauri Bosch, agricultor de Viladecans.
L'organització agrícola espanyola Asaja va més enllà: “S'roben tractors, maquinària, eines, gasoil, coure, canalitzacions, collites, rusc, vedells, ovelles, porcs…
Calculen que al camp espanyol es comet més de 20.000 robatoris anuals. Al Baix Llobregat ja han rapiñat més d'una tonelada d'alcachofes. A l'engròs, les bandes organitzades. Al detall, ciclistes, excursionistes i passejants.
L'any passat la Guàrdia Civil va detenir a tres mil lladres rurals. Al Baix Llobregat no hi ha Guàrdia Civil. La Diputació de Barcelona, responsable del Parc Agrari, deixa la insuficient vigilància en mans d'una empresa privada.
Tant en la seguretat pública com en la privada , la legislació no protegeix als afectats. Els delinqüents només són acusats de furts i petits robatoris, o alliberats per manca de proves.
A Andalusia els robatoris han obligat a tancar explotacions agràries. Al Baix Llobregat, Bosch fa una predicció: “el que desapareixerà és l'activitat agrícola professional”.
Arreu, demanen més vigilància i penes més dures per als lladres. A Catalunya encara esperen ajudes econòmiques de la Generalitat. Però “l'Administració es fa trampes al solitari”.
Ja en l'antiguitat clàssica, Esop va escriure la fabula El Ratolí de Camp i el Ratolí de Ciutat. Les seves ensenyances i les seves moralitats poden aplicar-se als lladres rurals i als lladres urbans.
Segons els diccionaris, els lladres són “lladres que hurten amb enginy i cautela coses de poc valor”. No obstant això, entre els seus sinònims apareixen els adjectius: “Barat, vell, despreciable”.
Igual els que roben a l'engròs com els que ho venen a restaurants anomenats de proximitat. O els que s'emporten tres o quatre alcachofes a casa. Són espècies nocius als carrers i als horts.
La moralitat d'Esop és que més val una vida campestre modesta en pau i tranquil·litat que els luxes, perills i preocupacions de la vida urbana. I no sempre el que més té és el més feliç.
El problema és que els atractius del camp i els de la ciutat són iguals per a les persones honestes que per als maltractors. I la inseguretat a les zones campestres pot degradar-se en crims que han estat històrics.
Tretze d'ells els han recopilat Estela Cebrián i Virginia de la Cruz en el llibre Crimenes rurales (RBA, 2025). Van des d'un mont andorrà fins a un cortijo sevillà. És la tendència que es coneix com Rural Terror.
Si en alguns casos es va matar per un manat de cebes, cal desitjar que no passi res d'igual per quatre alcachofes.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
