Les ciutats no solen néixer planificades, però el seu desenvolupament porta inevitablement a la necessitat que els ajuntaments aplicin unes línies generals d'urbanisme i que procurin el subministrament de serveis bàsics per atendre a la població: des del cicle de l'aigua, fins a l'energia passant per l'impressionant transport.

Els nuclis urbans moderns han guanyat complexitat i obliguen als consistoris a intervenir en el mercat precisament per garantir aquests serveis i la convivència. El mercat no sempre es regula amb eficàcia. Tenim nombrosos exemples. A Barcelona, es va autoritzar la inauguració de 700 súpers oberts les 24 hores en el termini de quatre anys.

Dit així resulta increïble per irracional: com poden haver coincidit tants empresaris en la mateixa iniciativa en un territori tan concret i acotat?

El fenomen es pot entendre millor sabent que no són 700 emprenedors, sinó molts menys, i que l'objectiu del negoci no és la botiga d'aliments, sinó abastir al turisme low cost d'alcohol i entrepans a totes hores.

El miracle de les 21 cadenes de macrofornaries que s'han implantat a la ciutat també té trampa: els objectius que persegueixen no són els que anuncien. El 85% d'elles incompleixen les ordenances municipals i, a més d'aplicar un conveni laboral il·legítimament, venen alcohol i menjars preparats.

És lògic que l'Administració intervingui ara per posar ordre, com ja ho va fer a barris com Ciutat Vella o zones com la Rambla; també ho ha fet a Sant Martí, congelant les llicències de negocis sorollosos o que fomentin grans concentracions de gent.

El consistori de Sant Adrià del Besòs ha paralitzat les autoritzacions per els súpers non stop, les vendes de fruites i verdures –amb un creixement tan ràpid com inexplicable— en alguns carrers de la ciutat. Alguna cosa similar ha passat a L'Hospitalet i a Santa Coloma.

No és una qüestió ideològica, com demostra el fet que la Badalona governada per Xavier García Albiol hagi pres la mateixa mesura al barri d'Artigues, assetjat per aquest estrany desenvolupament subcomercial. El consistori d'Olot ho va fer l'any passat: va suspendre totes les llicències del Casc Antic fins a disposar d'un pla d'usos, d'una planificació capaç de regenerar aquests espais públics que són les plantes baixes dels edificis, on la gent es relaciona i interactua amb els seus veïns mentre fa la compra.

És una resposta comuna a un problema comú: la proliferació de negocis --destinats als visitants-- que apliquen la política de terra cremada. Desplacen als comerços de proximitat, d'aquells que anomenem de tota la vida, però quan fracassen i han expulsat als residents amb menys recursos el panorama que deixen és desolador.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial