Sant Adrià de Besòs s'omple de salons d'ungles, fruiteries i basars: 18 negocis en quatre carrers
L'Ajuntament suspèn noves llicències per a fruiteries, centres d'ungles, supermercats 24 hores i botigues de reparació de mòbils davant la saturació comercial a diversos carrers del municipi
La mesura: Vet a els supermercats, fruiteries i negocis d'ungles a Sant Adrià: Filo Cañete suspèn les llicències d'activitat
Un passeig pels carrers de Sant Adrià de Besòs revela un fenomen cada vegada més difícil d'ignorar: la repetició d'un mateix tipus de negoci en només unes illes.
Fruiteries, supermercats 24 hores, basars, centres d'estètica i botigues de roba low cost omplen els baixos comercials de zones com l'avinguda Joan XXIII -compartida amb Badalona- i l'avinguda Catalunya. En total, segons ha certificat Metròpoli, almenys 18 establiments d'aquest tipus --sense comptar altres similars com basars o botigues de roba d'origen asiàtic-- conviuen en només uns metres, desplaçant a poc a poc el comerç de proximitat.
Una botiga de reparació de mòbils a l'avinguda Catalunya de Sant Adrià
Suspensió de llicències
L'ajuntament de Filo Cañete va adonar-se de la situació. No va voler ser una altra Artigues i va decidir fa uns dies suspendre les llicències per a nous establiments d'aquest tipus.
La mesura, que encara no ha estat publicada al Bolletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), afectarà durant un any --prorrogable a dos-- a futurs fruiteries i verduleries, negocis d'ungles o pestanyes, supermercats de tipus 24 hores i als establiments de reparació de mòbils o tauletes.
Un saló d'ungles a l'avinguda Catalunya de Sant Adrià
Un eix comercial ocupat
El consistori ha volgut actuar en uns punts clau que conformen l'eix comercial del centre de Sant Adrià. Joan XXIII, Santa Caterina, avinguda Catalunya i Bogatell. Es pretén diversificar l'activitat, tot i que el panorama actual no sigui molt esperançador.
Joan XXIII és complicada. L'avinguda té parts comunes amb Badalona i el primer negoci que apareix a la cantonada adrianenca, davant de l'estació de metro d'Artigues-Sant Adrià, és una AWAMI (específicament de fruita).
Ja famoses al municipi veí, les AWAMI són conegudes per la multitud de problemes de convivència que generen: des de l'ocupació de carrils de circulació fins a connexions fraudulentes a la llum de les comunitats veïnes o insalubritat.
Fruiteries i tecnologies
A partir d'aquí, basars i bars. Tot i que la suspensió de llicències no afectarà aquests negocis, el cert és que difuminen la fotografia comercial. A tota la via, es comptabilitzen tres fruiteries i botigues d'alimentació. També en surt una altra, asiàtica, a Andreu Soler, a prop de la comissaria de Policia Nacional (CNP).
Una fruiteria a l'avinguda Catalunya de Sant Adrià
A més, també hi ha un establiment de reparació de mòbils: Kashmir Mòbil. A pocs metres entre elles, cadenes com Papa Johns, restaurants xinesos, pakistanesos i botigues de roba orientals.
Ja a Santa Caterina, els negocis es tornen més familiars: el centre mèdic Mesro, l'estètica Meravelles, un taller de motos. Tot i que fa uns anys hi va haver una pèrdua fonamental: el restaurant gallec Anduriñas, que avui està en mans de ciutadans xinesos.
Negocis d'ungles
A l'avinguda Catalunya, més del mateix. És la principal via comercial, però els bars proliferen. El carrer compta amb tres salons d'ungles (quatre si s'afegeix el de la plaça del Mercat), cinc fruiteries i dos establiments de tecnologia. També un supermercat 24 hores.
El carrer Bogatell de Sant Adrià
Al carrer Bogatell, a més, hi ha altres dues estètiques on es fan manicures i pedicures, al costat del Mercat Municipal. A la part de la via que va cap al barri de Sant Joan Baptista, abans de la C-31, es pot trobar un altre supermercat 24 hores --l'Ali Baba Supermercat--.
Un "equilibri d'usos"
Des de l'ajuntament s'ha informat aquest mitjà que el concepte de la mesura és el mateix que el que Barcelona va instaurar a Ciutat Vella per aturar les tendes cànem i de fundes de mòbils i els salons d'ungles.
Clar que, en aquest cas local, no tant per raons de turisme --que en part també--, sinó per la "proliferació del tipus d'activitat que, a més, va en perjudici d'altres tipus de comerç de proximitat". Es vol així equilibrar usos i no fomentar el monocultiu d'activitats.
L'avinguda Catalunya de Sant Adrià
Joves emprenedors
El problema va més enllà de l'estètica urbana o del déjà vu comercial. La saturació de negocis repetits té impacte en el teixit econòmic local: els petits emprenedors amb propostes diferents es veuen desincentivats davant de la manca de diversitat i les dificultats per competir en preu amb cadenes o models de baix cost.
Així i tot hi ha alguns supervivents que aconsegueixen tirar endavant enfront de les grans cadenes i els inversors. "Pastissos Bastant Maques" és l'exemple d'una jove emprenedora de 28 anys que ha creat un imperi del dolç i que recentment ha ampliat el seu negoci al carrer Bogatell.
També Alba, una altra jove que va estudiar a Badalona, ha muntat el seu propi negoci a la mateixa via, Estètic Belia.
Un model similar a l'àrea metropolitana
El que passa a Sant Adrià no és un cas aïllat. Ciutats veïnes com L’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet presenten patrons similars, on els baixos comercials de barris obrers han estat colonitzats per negocis repetits amb estructures molt semblants.
Així, la situació actual planteja un dilema: com recuperar un teixit comercial divers i sostenible en barris on el monocultiu comercial ja està molt consolidat. Alguns urbanistes apunten a la necessitat d'incentivar el lloguer a emprenedors locals amb propostes diferenciades, aplicar bonificacions fiscals o fins i tot establir límits per usos comercials en funció del nombre de negocis existents a cada zona.
Mentrestant, la realitat diària a carrers com Joan XXIII o l'avinguda Catalunya continua: aparadors gairebé idèntics, llums LED i cartells de fruites a granel on abans hi havia varietat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
