Durant la transició una pel·lícula va impactar en la societat de l'època. Assignatura pendent estava protagonitzada per Fiorella Faltoyano i José Sacristán sota la direcció d'un director que s'enfrontava a la seva opera prima: José Luís Garci. José i Elena es van enamorar en la joventut. Va acabar en no res i es van retrobar anys més tard. Ja casats es van tornar a enamorar i van voler fer l'amor, cosa que no van fer de joves per la moralitat de l'època.
Barcelona i Catalunya es van enamorar del seu aeroport. De la vella terminal 2 que ara viu una segona joventut i de l'espectacular terminal 1 que deixa en l'estacada terminals com les de Londres, París, Roma o Berlín. I seguim estant enamorats però el retrobament amb el futur no augura res de bo. Per acabar el que vam començar fa ja un munt d'anys, quan la terminal de El Prat es reduïa a un bar, una pista de joguina i una terrassa per veure despegar els avions, hem de créixer, hem d'estar interconnectats.
No obstant això, aquest moment màgic no arriba. Estem enamorats però la moralitat -suposada i imposada- d'alguns impedeix que puguem festejar amb el nostre aeroport. Ni una inversió de 1.700 milions ha estat suficient per convèncer els qui volen protegir una zona que no cal protegir sinó revitalitzar, sense deixar de banda una potent indústria agroalimentària que està farta de cadenes i problemes, tot i que és fonamental com a epicentre de l'agricultura de proximitat.
El president Illa ens va dir aquest dilluns que espera l'informe tècnic. Segurament, té raó i està esperant l'informe tècnic. El problema és que s'esperava aquest informe al març. Es fa esperar sens dubte. Igual que quan fas una reforma a casa i mai s'acaba.
No obstant això, siguem sincers. Sigui quin sigui l'informe tècnic tindrem el mateix de sempre. Partidaris i detractors, sense oblidar els trileros. A favor està el PSC juntament amb el món empresarial i una majoria sindical. En contra ERC, CUP i Comuns. Al bàndol dels trileros Junts i PP. Teòricament estan a favor però no li donaran un globus d'oxigen a Salvador Illa. I menys al Parlament, perquè ni Junts ni PP donaran corda al Parlament a Illa, que es quedarà sense el suport dels Comuns i d'ERC. O sigui, els trileros estan a favor d'ampliar l'aeroport però el bloquejaran de fet. Potser aquesta és la incertesa que té Illa per tirar endavant.
En contra estan ERC i els comuns. Els republicans treuen de la barretada el conill de la gestió de l'aeroport. Una reivindicació legítima però que té olor a posar el carro davant dels bous. Els comuns estan pel decreixement econòmic. No dubten a gastar-se una pasta a la casa Gomis i a defensar una fauna que no existeix i una llacuna que no és natural. És el no pel no, però els seus vots són fonamentals a Catalunya i Barcelona.
Temo que els catalans no podrem consumar el nostre amor amb l'aeroport. Tornarem a perdre l'oportunitat per càlculs polítics. El president Illa té la seva responsabilitat però Junts ha d'explicar molt bé perquè li nega el pa i la sal als catalans. Diuen els empresaris que Illa ha d'acostar-se a Junts. També Collboni, però Junts no vol moure peça. Volen que es couguin a la seva salsa els socialistes i esperen la seva oportunitat. Mentre, seguirem sense aprovar l'assignatura pendent.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial