Com li deia el fidel majordom Jeeves al seu amo, el mandrós de Bertie Wooster, en una de les seves aventures escrites pel gran P.G. Wodehouse, “és trist observar el que semblen les coses i el que realment són”. O acaben sent, diria jo veient l'estat trist en què ha quedat la joia de la corona de l'urbanisme tàctic i les super illes de l'administració Colau, la pacificada carrer de Consell de Cent.
Fa un parell de dies, un reportatge en aquest mateix diari es feia ressò de la lamentable situació del que va ser l'exemple estel·lar de la reordenació dels carrers de Barcelona, que l'únic que va fer va ser confirmar les impressions que jo m'he endut últimament cada vegada que passo per Consell de Cent i observo que, efectivament, el carrer es veu abandonat, brut i urgentment necessitat d'un manteniment regular que no s'intueix per cap banda. Per no parlar que els cotxes, perdut el temor inicial a ser multats, van d'un costat a l'altre amb una tranquil·litat i una pachorra dignes de millor causa.
Quan es va inaugurar, tot semblava molt bonic. Massa per ser cert. ¿Que s'eliminava el trànsit? Cap problema: recarregarem el carrer València fins que semblés un freeway de Los Angeles en hora punta. ¿Que tothom vol viure en un lloc tan apacible i carinclós? Doncs pujarem els lloguers, acords amb el privilegi de viure en un vergel urbà semblant (i si els locals no poden pagar aquests preus, sempre hi haurà milionaris estrangers que els trobaran barats. Serà per expats!).
A l'ajuntament de Jaume Collboni mai no li va agradar l'operació Consell de Cent. Si no recordo malament, la idea original era revertir la reforma Colau i tornar al carrer el seu aspecte habitual. Lamentablement, aquesta contrareforma costava un ull de la cara i el municipi no estava per despeses exagerades: Ada li havia deixat un regalet com el gos que caga on no ha de. Així doncs, el nou govern municipal va haver de carregar-se amb la indesitjada herència i va optar, en teoria, per mantenir en bon estat el carrer presumptament pacificat.
No sé si és per negligència, per manca de pressupost o per acumular proves contra l'administració dels comuns, però aquell carrer que lluïa tan bonic durant la seva inauguració ha perdut gairebé tot el seu encant: vegetació descuidada, papereres plenes, cotxes desbocats… Comprenc que no es revertís la reforma dels comuns, però jo diria que no costava tant mantenir Consell de Cent en millor estat del que es troba.
Posats a prioritzar les coses, l'ajuntament podria haver prestat més atenció a la part del carrer que travessa la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia, que és l'hàbitat natural de tots aquells turistes que tant ens estimen i als quals tan devem.
Això als parisenques mai se'ls acudiria tenir el bulevard Montparnasse fet un desastre, ni als londinencs fer el mateix amb Oxford Street. Jo ja intueixo que no li deu fer gaire gràcia a l'actual ajuntament haver de lluitar amb les herències gens agraïdes dels anteriors mandataris de la ciutat, però si s'ha optat per mantenir les que més els disgusten, però són més o menys salvables amb una mica de manteniment, el menys que se'ls pot demanar és que les coses no donin aspenc , com succeeix en el cas que ens ocupa.
La sobrecàrrega de vehicles al carrer Valencia i els lloguers desgavellats ja no hi ha manera de revertir-los, però per donar una mica de lluentor a Consell de Cent n'hi hauria prou amb passar l'escombra, regar les plantes, buidar regularment les papereres i multar els vehicles que rondin per allà com si fos un carrer no pacificat.
Que no estem demanant la lluna, amic Collboni.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
