Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) fondrà vuit milions d'euros en renovar l'armari del seu elegant i glamurós personal. La regidora culpable promet que el resultat d'aquest despesa es veurà d'aquí a dos anys.

El canvi d'imatge intenta que una gent habitualment malenca i desendreçada llueixi com un pinzell. Tot i que una vestimenta que auguren més moderna i còmoda no millorarà ni disfressarà el seu desaborit tracte a la clientela.

Se'ls subministrarà "deu peces bàsiques i dotze articles com a polos de màniga curta i llarga, pantalons d'estil xino i cargo, faldilla, jersei, softshell, jaqueta, anorac, mitjons i cinturó". Que es noti que la casa és gran i no repara en despeses.

No es té en compte que la indústria de la moda és de les més contaminants del món envers el medi ambient. Ni que les seves emissions de carboni afecten el canvi climàtic i l'escalfament global. Una decisió poc progressista.

El que importa, segons la regidora zero-ecologista, és que "s'eliminen definitivament la camisa i la corbata, donant pas a una indumentària més ergonòmica i pràctica, amb teixits tècnics adaptats a cada estació de l'any".

Desapareix la corbata, massa burgesa per als seus sindicats plens d'antics esquerrans descamisats. Per això no la lluïen regidors com l'autobuser Josep Garganté (CUP), ni Pau González (BComú), desertor del Metro.

També resulta inquietant que es fes una enquesta interna a les, els i les futurs figurants de l'empresa. Un 86% els hi va agradar i van expressar la voluntat de passar a un uniforme d'estil més "casual". Amb "patronatge ergonòmic, adaptat per a l'home i la dona".

Si el gust fashion que senten per la moda és el mateix que es gasten pel treball, que es preparin els usuaris. Ja que poc o res bo s'hi pot esperar d'una gent tan aficionada a vagues, a incidències sospitoses i a xantatjar a l'Ajuntament.

Tan acostumades com estan a tractar els usuaris com a rehenes i com a bestiar sense drets animals, la seva prepotència és un maltractament continuat als contribuents que veuen vulnerat el seu dret a desplaçar-se lliurement i amb dignitat.

Un gest d'austeritat, solidaritat i responsabilitat social podria ser que la roba del personal passés de pares a fills i fos reaprofitada. De la mateixa manera que els seus familiars hereten uns drets adquirits en convenis per a privilegiats.

A Transports de Barcelona, S.A. gaudeixen de 1.750 pases gratuïts per a jubilats. I altres 8.979 pases gratuïts per a familiars d'empleats i jubilats. Un diner públic no ingressat que damnifica l'empresa de tots els contribuents. 

A Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A. disfruten de 1.457 pases gratuïts per a jubilats de l'empresa. I altres 5.055 pases gratuïts per a familiars d'empleats i jubilats. Un altre malbaratament que perjudica el balanç de resultats. 

Davant tantes prebendes i regals, en lloc de millorar el servei i dur a terme obres més importants, sobre els nous i costosos uniformes es podria dir de TMB el refrany "tot i la mona es vesteixi de seda..." Però seria insultar les mones.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial