Com segurament mai es sabran les causes i les responsabilitats del gran apagó del passat 28 d'abril, convé recordar la història elèctrica de Barcelona.

Més avui, que es compleixen 123 anys de l'estrena de la il·luminació a la Rambla de Caputxins. Les proves s'havien fet amb un generador a bord d'un vaixell ancorat al port.

Abans, el 1852, Francesc Domènech havia il·luminat la seva botiga del carrer Unió de Barcelona amb una bombeta. L'any següent, el francès Renaud Germain il·luminà la Plaça Sant Jaume.

Altres “il·luminats” varen ser els empresaris Francesc i Tomàs Dalmau, els quals al 1874 van il·luminar una estança de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona.

Per contra, els avantpassats dels actuals “no a tot” s'oposaven al progrés elèctric i dibuixaven a la premsa les seves futures catàstrofes i ruïnes per a la ciutat.

Com el ratll elèctric descontrolat que enfonsava els campanars de la Basílica Santa Maria del Mar i el de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel.

La Sagrada Família es va salvar. Perquè les obres es van iniciar el 19 de març de 1882, dia de Sant Josep. L'bisbe de Barcelona posà la primera pedra i l'electricitat no va trobar res per tombar.

Tot això va succeir en l'època que Eduardo Mendoza va novel·lar en La ciutat dels prodigis. On relata la Barcelona potent que va des de l'Exposició de 1888 fins a la del 1929.

En la tesi de la UB "L'electricitat a Catalunya, una història per fer”, Horacio Capel afirma: “L'electricitat ha suposat un instrument essencial per a la modernització del país i per a la seva integració en un sistema tècnic contemporani”.

Però com la tradició mana que els barcelonins mai es posin d'acord en res, la il·luminació de La Rambla va ser motiu de polèmiques.

Segons uns, era un caprici de la burgesia que passejava per La Rambla i volia lluir les seves robes i joies. Segons altres, era necessària per al desenvolupament industrial, econòmic i social.

El 23 de juliol de 2007, els barcelonins es varen quedar sense llum durant quatre dies. La ciutat es va paralitzar i l'Exèrcit va portar generadors. La ciutadania va protestar amb cassolades.

La causa la va descobrir la premsa. Un cable no soterrat que havia d'estar soterrat a Collblanc. La Cambra de Comerç va calcular 62 milions d'euros en danys. Endesa i Red Elèctrica Espanyola es van acusar mútuament del sinistre.

L'ministre socialista d'Indústria era Joan Clos, ex alcalde de Barcelona. Va reconèixer que s'invertirien 900 milions que s'abonarien amb l'augment de les tarifes. És a dir, que els usuaris varen pagar la seva pròpia desgràcia. No va dimitir.

El 24 de juliol de 2021, apagó a causa d'una fallida en la interconnexió de REE amb França. Similar al succeït en l'últim, va deixar sense llum a 645.000 catalans. Es va reparar en una hora.

La ministra d'Indústria era la socialista Reyes Maroto. No va dimitir. El seu amo a la Moncloa va dir que arreglar l'últim apagó en sis hores va ser un èxit. Així, fins al proper. Sense dimissions. I a les fosques, perquè les veritats no surtin a la llum.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial