L'Ajuntament de Barcelona difon aquests dies un catàleg de projectes, ja iniciats o en preparació, amb els quals dibuixa el futur de la ciutat. Es refereixen a la promoció d'habitatge, la seguretat, el tramvia, la reinvenció de Montjuïc i així fins gairebé 20 capítols.

La llista hauria d'incloure l'encallat eix verd de Consell de Cent. No importa que les sentències sobre aquest projecte estrella de l'etapa d'Ada Colau discrepin sobre si l'obra obligava a una reforma prèvia del Pla General Metropolità, com al final tampoc és rellevant l'autoria política/ideològica de l'assumpte.

El que importa és acabar-ho i justificar les obres, les molèsties causades al veïnat; és a dir, donar-li una oportunitat perquè ens demostri que ha valgut la pena.

A finals d'abril es va inaugurar el parc de Glòries, un projecte la darrera versió del qual ha estat oberta més de 20 anys després de passar per diferents etapes des que aquest encreuament de camins de la sortida nord de Barcelona es va incorporar a la ciutat a mitjan segle XIX. Encara puja la cua el remat del seu costat muntanya, l'absorció dels restes dels Encants Vells, pensada ja el 2007.

Tot acaba bé el que acaba bé, una sentència aplicable a Consell de Cent, la reforma del qual s'ha anat de les mans de l'ajuntament. La contaminació i el soroll no han desaparegut, només s'han desplaçat als carrers colindants, els habitatges han pujat de preu, s'ha multiplicat la turistificació, com la gentrificació i els brunch s'han alliberat de les voreres.

Tot això amb permís de les furgonetes de repartiment, dels patinets i dels ciclistes, que ja no són només aquells urbanites rendits al complexe ecològic, sinó la personificació de la incivilitat característica de la gent que considera que les normes de convivència no van amb ells.

Per més temps que calgui invertir, aquest carrer –aquest eix verd-- no pot quedar així. El balanç dels canvis que han generat les obres no és positiu. La desaparició dels automòbils, per exemple, només es produeix els dies festius, quan descansa el repartiment de mercaderies, mentre que han aparegut problemes inexistents abans de la pacificació d'aquella zona de la ciutat.

Alguns bancs s'han convertit en refugi nocturn de persones sense sostre. Consell de Cent s'incorpora així al grup de barris que han estat envaïts pel fenomen després de les reformes consistorials, com ha passat a Sant Antoni després de les millorances de l'entorn del mercat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial