L'Ajuntament de Barcelona ha incorporat a José Antonio Donaire com a nou comissionat per al turisme amb la missió de fer de la ciutat un model mundial de turisme sostenible.

El professor de geografia i acadèmic expert en la matèria ha de concretar la ruta que l'ajuntament es va marcar l'any passat amb la seva Mesura de govern per a la gestió turística 2024-2027.

El turisme aporta gairebé el 14% del PIB de Barcelona i dóna feina a unes 150.000 persones, però alhora ha arribat al seu punt de saturació. Cal adoptar mesures, la qual cosa vol dir prendre decisions i trepitjar calus.

Però quan veus a Donaire distingir entre gentrificació i turistificació, relativitzar el límit d'acollida de visitants o negar l'efecte dissuasori de la taxa turística --impost li diu-- et venen els dubtes.

Perquè, alhora, sosté que els residents han estat expulsats del centre de les ciutats, que Catalunya ha arribat al límit d'acollida de turistes i que la pujada de preus selecciona a clients amb poder adquisitiu. Tanmateix, no creu que es pugui fomentar el anomenat turisme de qualitat, una expressió que odia. Si et distrecs una mica, pots arribar a creure que sosté una cosa i la contrària. Potser tot sigui qüestió de matisos.

Però també hi ha concreció en la seva obra. El comissionat és partidari de reduir l'oferta d'allotjament i les vies d'accés a la ciutat, inclosa l'aeroportuària; per això era (o és) contrari a la ampliació de El Prat i enaltia els models de contenció de Schiphol o Heathrow.

I, molt probablement, si Jaume Collboni li fa cas, a Barcelona deixarem d'assistir a l'lamentable espectacle de les despedides de solter/aes als nostres carrers. A Donaire li agraden els missatges clars que ja han enviat algunes ciutats als visitants que busquen l'alcohol barat: no són benvinguts.

També participa d'aquella corrent de pensament que defensa revertir el paisatge de les grans ciutats per transformar-les en llocs on els seus habitants puguin passar les vacances i els moments d'oci sense necessitat de gastar més, tensionar els preus ni contribuir a la contaminació.

Idees que van més enllà del turisme i que entren en el problema de l' –l'acadèmic defensa la paulatina transformació de les segones residències en habitatges habituals-- i a canvi climàtic. A més d'una activitat econòmica, el turisme forma part de la vida dels ciutadans.

Propostes el desenvolupament de les quals constitueix un autèntic repte pels propers anys, sobretot en llocs com Barcelona, una ciutat que, quan escric aquestes línies, espera el retorn dels 260.000 vehicles que han sortit a gaudir del pont de Sant Joan (just quan la Generalitat havia recomanat fer servir el transport públic per la pujada de la contaminació!), i neteja de les seves platges els restes que han deixat els 92.000 barcelonins que han optat per quedar-se a casa. Un desafiament.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent ús d'intel·ligència artificial