Junts ha trencat les negociacions amb el PSC per reformar la reserva del 30% de totes les promocions i grans rehabilitacions per a habitatge social. Aquesta mesura estrella del mandat d'Ada Colau que s'ha traduït en nul·la activitat constructora a Barcelona, precisament quan més falta fa la promoció d'habitatge, sigui protegit, assequible o de mercat lliure. Mentre, el fantasma de la bombolla immobiliària sobresurt ja a la capital catalana tensionada.

Ho advertia l'Estudi sobre les bombolles en el mercat de l'habitatge a Madrid i Barcelona publicat per Adrián Fernández-Pérez (University College Dublin, UCD), Marta Gómez-Puig (Universitat de Barcelona) i Simón Sosvilla-Rivero (Universitat Complutense de Madrid) que recollia aquest dilluns Metròpoli Oberta.

Govern i Ajuntament ofereixen eufòrics dades de noves caigudes en el preu del lloguer. Però aquesta reducció dels preus mitjans forçada pel límit del lloguer -un res desdenyable 9% segons la consellera Sílvia Paneque- porta aparellada també una fugida d'habitatges de lloguer del mercat. Els nous contractes han caigut el triple que el preu del lloguer, perquè molts propietaris fugen d'aquest mercat i opten per vendre o centrar-se en el lloguer de temporades.

Entre els factors més rellevants de la bombolla immobiliària, els autors de l'estudi destaquen el desequilibri entre oferta i demanda. La població creix, l'economia es recupera, els tipus d'interès cauen, i la demanda d'habitatge -tant nacional com estrangera- s'enfila.

No obstant això, l'oferta de nous pisos no aconsegueix seguir aquest ritme, la qual cosa empeny els preus a l'alça. El resultat: per a moltes famílies, especialment de rendes baixes, accedir a un habitatge digne s'ha tornat gairebé impossible.

En aquest context, sembla un autèntic esperpent el joc del gat i el ratolí al qual s'han lliurat junteros i socialistes pel que fa a la reforma del 30%. Tots dos partits van concórrer a les eleccions amb la promesa de suprimir aquesta mesura, que fa dos anys ja havia demostrat la seva ineficàcia. Ells sols sumen 21 regidors, la majoria del ple. Però a més podrien comptar amb els vots de PP i Vox en aquest empenyiment, ja que aquests dos partits també rebutgen la reserva.

Tot i així, es segueix imposant el criteri dels Comuns, la tesi dels quals és que la mesura no ha funcionat perquè l'administració no s'ha posat prou dura. De debò?

El ple de l'Ajuntament celebrat el passat divendres va ser un dur xoc de realitat pels socialistes. No tant per la reprovació a l'alcalde Jaume Collboni com pel rebuig al pla per dotar de pistoles Taser a la Guàrdia Urbana. Es tracta d'una mesura llargament reclamada pels neoconvergents, que porten anys denunciant la pèrdua d'autoritat patida al seu judici per la policia local en mans de Colau. Van aprovar el pla en comissió, però en el ple, de sobte, van deixar caure la mesura.

El mateix havia succeït dos dies abans amb la negociació del 30%. D'aquí que el PSC hagi arribat ja a la conclusió que serà impossible en aquest mandat complir amb les promeses electorals en les quals depèn dels de Carles Puigdemont, malgrat coincidir amb ells en la mesura a adoptar. Fins i tot en una qüestió tan substancial per resoldre la crisi de l'habitatge a Barcelona.

Collboni seguirà governant en solitari amb les eines -que no són poques- que ofereix la política municipal. Hi haurà pressupostos el 2026, prorrogables l'any següent amb la vista posada en les següents eleccions locals. Però a Junts els costarà explicar per què no han estat capaços d'imposar alguna de les seves propostes estrella. Els Comuns, tot i tot, sí ho fan en àmbits com el turisme o la molt simbòlica ruptura amb Tel Aviv.

Respecte a la reprovació a l'alcalde, poc hi cap dir més enllà de l'evident desgast de la mesura. Quan dos partits antitètics com Junts i Comuns converteixen les reprovacions de l'alcalde en el seu únic argument en el ple buiden de sentit aquesta eina de la política municipal. I generen serioses dubtes sobre el seu projecte com a alternativa al govern municipal.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant inteligència artificial