El partit d'Ada Colau, així ho segueix coneixent la gran majoria dels veïns de Barcelona, ha ajornat una mica més l'elecció del seu successor. Qui rellevarà Colau al capdavant de la candidatura per aconseguir l'alcaldia de Barcelona el 2027? Encara no es sap. O sí?

El passat cap de setmana --eclipsat entre la crisi permanent del PSOE i el passeig triomfal del PP d'Alberto Núñez Feijóo--- es va celebrar el I Congrés de Barcelona en Comú. Un cònclave destinat a presentar les noves fórmules del partit per recuperar l'alcaldia de Barcelona en dos anys, en el qual els morats han evitat obrir el meló de la successió de Colau. Tot i que hi va haver senyals, com a mínim, de qui es postula sense complexos.

L'actual presidenta del grup municipal, Janet Sanz, va tancar el cònclave, i ho va fer amb un discurs que té poc de nou, però molt de presentació de candidatura per liderar el partit a la capital catalana. De fet, des que Colau va abandonar el consistori Sanz ha fet visibles esforços, des del seu impagable trampolí de líder del partit a l'Ajuntament, per aparèixer com l'única opció possible.

Però no és així, ni molt menys. No perquè tingui massa competidors, que els té. El gran problema de Sanz --que el 2027 concorreria per quart cop a les eleccions municipals, contravenint els estatuts del seu partit-- és que no aplega la unanimitat del partit a la seva favor. De fet, ni tan sols la majoria suficient perquè el congrés d'aquest cap de setmana es convertís en la seva rampa de llançament, com ha fet el PP amb Feijóo.

En les properes eleccions municipals els barcelonins "no hauran d'escollir entre ensurt o mort" assegurava la líder morada a les Cotxeres de Sants, "perquè guanyarà BComu". La fórmula de Sanz per aconseguir-ho no és altra que duplicar l'aposta de la recepta ja aplicada per Colau durant dos mandats.

Això és: prometre no el 30%, sinó el 50% de reserva per a habitatge social a tota la ciutat; augmentar més els impostos als propietaris immobiliaris; estendre les superilles per tot Barcelona; i, sobretot, frenar l'ampliació de l'aeroport d'El Prat. És la fórmula dels comuns per recuperar la bandera de defensor únic de les classes populars.

Encara que aquest retorn als orígens resulta escassament creïble quan el missatge el pregonen un ministre, el secretari primer de la Mesa del Congrés i la presidenta del grup a l'Ajuntament. Ernest Urtasun, Gerardo Pisarello i Janet Sanz, els tres oradors que aquest diumenge van tancar el cònclave, han trepitjat més catifes que qualsevol dirigent del PP català, amb la salvaguarda de Dolors Montserrat. Difícil seguir argumentant que ells no són casta.

Probable per això en el seu partit no acaben de veure a Sanz com la millor opció per tornar a convèncer els votants que el 2015 van creure en una Colau que venia de l'activisme de la PAH. De moment, el partit es conforma amb definir la promesa que ha de tornar-los el bastó de comandament: "Sortir de la Barcelona presonera de Jaume Collboni, que ha lliurat la ciutat a les elits". 

Les primàries per escollir el futur candidat queden per més endavant. Es convocaran a finals d'any i se celebraran entrat el 2026, quan faltarà menys d'un any i mig per a les eleccions de maig del 2027. A més, els aspirants hauran de presentar-se per parelles i el guanyador escollirà els tres següents seients de la llista electoral. És a dir, el guanyador o guanyadora marcarà els cinc primers llocs de la llista, el grup que habitualment gestionava aquest espai quan concorria sota les sigles d'Iniciativa per Catalunya (ICV).

El darrer baròmetre municipal no situa els morats en aquesta tesitura, de moment. Amb una intenció de vot directa del 7,9% els comuns serien segona força, però perden dos punts respecte a les eleccions del 2023, mentre el PSC es reforça amb el doble de votants. No sembla que la dura oposició liderada per Sanz hagi convençut, de moment, als seus votants.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial