La alcaldessa de El Prat de Llobregat, Alba Bou, i vuit-cents activistes es van manifestar a la plaça de Sant Jaume contra l'ampliació d'una pista de l'aeroport de El Prat. La seva missió: salvar una bassa anomenada Ricarda.
Primera mentida: segons el seu òrgan digital d'agitació i propaganda, van ser milers de persones. Segona mentida: l'ecologia és una ciència. Però aquest personal no és científic. Només són ecologistes, que és una suma de corrents ideològiques.
“La ciència ecològica no pot tenir banderes, ni por ni manaments”. Ho va advertir Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927-2023) en el seu llibre L'ecologisme és un egoisme (La Campana, 1993). El van dir reaccionari.
Però els retrògrads eren i són aquesta barreja de partidets, sectes woke i gent del no a tot progrés. No accepten l'evolució de la civilització. Tenen un rerefons medieval i una sobèrbia desconfiança en la capacitat humana.
Per exemple, Alba Bou. Militant d'ICV i dels Comuns. Llicenciada en relacions públiques i màrqueting. Sense cap altre treball conegut que la política. Acusada de prevaricació i tràfic d'influències, va ser absolta per manca de proves.
Espinàs va escriure vint llibres de viatges a peu. Amb això es coneixen les terres i les persones que les habiten. En canvi, l'únic que aporten Bou i els seus són demagògies, manipulacions i lemes ajats i antiquats.
Han fracassat l'esquerra boba, els bonsismes i altres invencions que no han servit per a res. Però nodreixen els seus chiringuitos i donen menjar als seus militants. Els seus actuals enemics són cinc-cents metres més de pista a l'aeroport de Barcelona.
Són catastrofistes de manual i pancarta plens de contradiccions. Porten l'autoritarisme i el prohibicionisme en els seus gens ideològics. I la seva superioritat moral els permet protegir unes espècies sí i altres no.
Així, tenen 43 espècies d'aus protegides a la Ricarda. Però no els importa que siguin un perill pels avions i els milions de vides humanes que transporten. Una altra: amb una mà protegeixen espècies, amb l'altra exploten les que els semblen beneficioses.
Utilitzen i abusen fins a l'enutjament de termes com la vida i la natura. Espinàs els desconcertava amb preguntes com: “el formatge és natural o artificial?” ¿El llop és germà de l'home o l'home fa el ximpanzé?”
Incapaços per a l'humor si no es riuen dels altres, encara no han contestat a reflexions com: “El tonyina en llauna o a la planxa?” “¿El bolígraf i el televisor són iguals que la pinya i el tomàquet perquè els produeix l'espècie humana?”
Al negoci del fals ecologisme s'afegeixen els anomenats animalistes. Conserven el llop i l'ós, però exterminen mosques, mosquits i cuques. No defensen els xais sacrificats per una religió. Tot i això tot ésser és criatura del Senyor.
Per 500 metres d'asfalt a prop d'una bassa s'acaba el seu fals món. Perquè ignoren que la naturalesa humana no enyorarà el passat, sempre evolucionarà i en algun mil·lenni s'extingirà.
Encara que ells facin el ximpanzé allà on passen, prediquen la por al final del món i viuen del conte.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
