En una nova mostra de les seves habilitats com a trilero, Pedro Sánchez els ha tornat a donar gat per llebre als independentistes catalans.

O això dedueixo de la sempre atenta lectura dels digitals de l'Ancien régime, indignats davant el destí final de la comissaria de la policia nacional a la Vía Laietana barcelonina.

El laziisme portava temps demanant (perdó, ¡exigint! Aquesta gent mai demana res, ho exigeix!) la reconversió de la comissaria en qüestió en centre de memòria històrica amb la qual rememorar la repressió franquista duta a terme rere els seus murs.

El govern espanyol tenia dues opcions: accedir als desitjos de l'independentisme o donar-los amb la porta a les nassos (la meva opció favorita, per cert). Però es va acabar treient de la màniga una tercera resposta, consistent a mantenir la comissaria al seu lloc, però afegir-li un pegot de memòria històrica consistent en un parell de plaques i el que imagino que serà l'equivalent policial del Tren de la Bruixa (igual fins i tot hi ha una reproducció de l'oficina de l'infame comissari Creix, célebre torturador de rojos i separatistes).

Evidentment, la enganyifa no ha estat del grat de les nostres forces més o menys vives del patriotisme retingut, a les quals no els ha agradat gens aquesta maniobra per intentar quedar bé amb tothom.

El que es demanava (perdó, ¡es exigia!) era que tot l'edifici estigués dedicat a la memòria històrica, opció ruïnosa a més no poder, ja em diran a qui li agradaria visitar una sèrie de despatxos i masmorres resignificades.

Per regla general, els espais de memòria històrica són un avorriment monumental que porten malsons als locals i manquen d'interès pels turistes. S'exigeixen espais de memòria històrica sense calcular quantes persones estan disposades a exercitar aquesta memòria.

De fet, jo crec que la població, posats a resignificar la comissaria de Vía Laietana, preferiria que es convertís en un Ikea, un Mango o un Zara. O que se li donés una utilitat oficial, com van fer a Madrid convertint la Jefatura de la Puerta del Sol en la seu del govern autònom. Fins i tot utilitzar la comissaria barcelonina per instal·lar la hisenda catalana seria més raonable que convertir-la en un espai de memòria històrica.

Però el millor seria, en la meva opinió, mantenir-la al seu lloc, dedicada al que serveixen les comissaries de policia en totes les ciutats del món: defensar la llei i l'ordre. Qualsevol entén (menys els lazis, pel compte que els hi porta) que la policia democràtica no té gaire a veure amb la franquista i que en algun lloc han de desenvolupar la seva tasca.

Sí, la comissaria de Vía Laietana va ser un centre de repressió franquista, però (mort el gos, s'ha acabat la ràbia) fa anys que és una dependència policial com qualsevol altra. I en una ciutat com Barcelona, on es van concentrar les principals aldarulls del procés, el millor és tenir-la en un lloc des d'on sigui possible desplaçar-se a repartir porra on sigui necessari.

Quan el desballestament del procés, molts vam agrair que la policia nacional estigués al centre de la ciutat. Si haguessin estat a l'extraradi al qual pretenen desterrar-la els lazis, quan haguessin arribat a la plaça Urquinaona, ja hauria cremat mitja Barcelona.

El normal hauria estat que les exigències dels indepes haguessin estat rebutjades d'un cop de ploma, però amb el govern de Sánchez s'ha optat per aquest espai multiús que seguirà sent una comissaria amb una mena de pop up museum a l'interior per tranquil·litzar els devots de la memòria històrica (o histèrica).

Llàstima dir que no s'ha aconseguit tranquil·litzar a ningú, com es dedueix dels airats articles dels plomalls de l'antic règim.

¿S'ha fet el ridícul? Doncs prou. Però la veritat és que ja estem acostumats.

*Aquest article ha estat traduït automàticament amb el ús de la intel·ligència artificial