Cada vegada més el edatisme o la discriminació, deliberada o no, la diferència o el perjudici en el tracte a les persones basat en la seva edat és més notori.

El laboral i l'accés a l'habitatge són dos dels més transcendent davant l'absència d'oportunitats de treball per als nostres majors o la manca de sostre habitable per als nostres joves per a la seva efectiva emancipació.

Els seniors han tirat endavant una família i han acumulat una llarga carrera professional. S'han guanyat àmpliament el dret inexistent a divertir-se o a desconnectar del quotidià i poder gaudir del seu temps lliure escoltant música en directe, prendre alguna cosa en un local singular i fins i tot saltar a una pista de ball amb aquells temes dels 80 i 90 que mai prescriuen.

No obstant això, si el divertiment nocturn, que ja és complicat a la nostra ciutat per als joves, és pràcticament impossible per als més grans. En l'oci barceloní és constatable aquest edatisme. 

S'haurien de trobar locals la seva oferta sigui àmplia en hores i edats, però l'evidència de les diferències generacionals segmenta en la pràctica els aforaments joves, més partidaris d'allargar la nit fins a la matinada, i els majors més inclinats a les tardorets o als matiners trasnochars. I són aquests últims els excloïts cada vegada amb una major intensitat. 

A Barcelona s'incrementen les restriccions i les traves administratives als establiments de concurrència pública on poder divertir-se musicalment.

Falta una oferta d'oci per a aquells que ja superen els 40 anys i volen accedir al sà exercici de deixar aparcat la seva activitat quotidiana i optar per, simplement, “passar-t'ho bé” en el teu temps lliure, a més de l'esport, la cultura, etc. No ens podem resignar a elogiar l'oci a la nit d'altres ciutats alienes mentre la nostra és i està més tancada. 

Segur que no falten emprenedors disposats a promoure obertures de locals o de ampliar les seves ofertes en els ja oberts. Entenen que aquest segment “major” en l'edat, i amb una possibilitat de despesa o de consumció res despreciable, demana divertir-se.

Aquí ha d'estar un ajuntament àgil que doni suport a l'oci sensat i responsable en aquesta ciutat des de l'obligació inflexible de garantir el descans dels veïns i l'absència de molèsties. L'aïllament acústic dels locals, les mesures de seguretat en accessos i entorns dels establiments, la col·laboració plena dels promotors d'oci amb Guardia Urbana i Mossos, l'eficàcia en serveis municipals de neteja i les actuacions contundents contra els incívics (botellons i crits carrerers) són algunes de les accions imprescindibles a reforçar.

Divertir-se tots mentre els veïns puguin descansar i dormir ha de ser compatible i, a més, és inexcusable. La cosa fàcil per a un ajuntament trasnochado és prohibir o restringir l'oci. Per a un consistori és ociós, per acomodatiu, quan no promou el que correspon en l'exercici de les seves competències per a garantir la convivència.

A Barcelona és ineficaç per ambdues. Dit d'una altra manera, ni uns veïns no sempre poden dormir o viure sense molèsties ni molts altres es poden divertir.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial