La polèmica està servida. Al 2022 es va arribar a un pacte per obrir els comerços diumenges i festius compresos entre mitjans de maig i finals de setembre a la zona coneguda com a de Gran Afluència Turística que comprèn Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Martí.

Són quatre mesos en què els comerços de més de 300 metres quadrats, --els més petits ja tenien la possibilitat d'obertura lliure sense importar on estiguessin ubicats-- podien obrir en un horari delimitat de 12.00 a 20.00 hores.

Però l'acord caduca aquest any i la polèmica sorgeix amb força amb una proposta d'obertura que dobla l'actual: vuit mesos a l'any, des de Setmana Santa a Tots Sants.

La proposta no és innocent. És per part de Barcelona Oberta, que agrupa els negocis dels eixos comercials més transitats. La resposta és més que complexa. Hi ha posicions trobades, però el més important és que està damunt la taula una qüestió de més rellevància: el model de ciutat.

La primera conseqüència de la liberalització d'horaris és la competència. El petit comerç està en desavantatge, i no pot competir en igualtat de condicions. És un fet objectiu. Basta donar un cop d'ull a Madrid. El petit comerç va perdre la batalla, i la seva desaparició té un impacte directe als barris, a la vida quotidiana dels ciutadans.

Segona: les condicions laborals. Ens van dir que augmentaria l'ocupació i no sembla que això sigui cert, a tenor de les dades que aporten els sindicats. A les grans superfícies, els contractes permeten la mobilitat dels treballadors, per la qual cosa treballen en festius i no festius alternativament.

En conclusió, l'increment és mínim. En el petit comerç contractar més personal és anul·lar els possibles beneficis, llevat d'excepcions, que comporti l'obertura dominical. Basta veure que en la majoria de barris on obren les grans superfícies, el petit comerç manté majoritàriament la persiana baixada.

I si sumem l'impacte de la competència, l'ocupació no només no va augmentar, sinó que es va reduir per tancament d'aquests establiments, en molts casos, de matriu familiar.

Tercera: la conciliació familiar. L'acord del 2022 estimava el nombre de treballadors afectats per l'acord de liberalització d'horaris en 165.000, i a Barcelona el cens comercial del 2019 apuntava a l'existència de 55.400 comerços.

Duplicar l'obertura comercial en diumenges i festius lesiona, sense cap mena de dubte, la conciliació familiar, i no hi ha cap dada que demostrin que hi hagi una compensació econòmica per a aquests treballadors i treballadores.

Barcelona Oberta afirma que més de la meitat dels llocs de treball són indefinits, però el cost personal a pagar és implacable. I afirmen que l'ampliació d'horaris comportaria més contractes indefinits, es suposa. No estaria malament que aportessin dades de l'ocupació generada en aquests tres anys, i de la seva qualitat.

Quarta: compaginar la vida comercial i de barri. Diuen que gairebé la meitat dels barcelonins estan a favor de l'ampliació d'horaris perquè revertirà en beneficis en altres serveis, com l'hostaleria o el turisme.

Vist d'altra manera, la meitat dels barcelonins està en contra. Potser es pregunten on van a parar aquests beneficis --als treballadors no-- i si és necessari definir Barcelona com un gran centre de compres per marcar el model turístic de la ciutat.

Barcelona Oberta ha obert la Capsa de Pandora i el consistori ha de prendre posició. L'alcalde Collboni ha de prendre el toro per les banyes i buscar el consens entorn del model de Barcelona que defensa.

I aquí apareix la paraula consens, la cerca d'un punt de trobada entre tots els signants de l'acord del 2022. Barcelona Comerç, que representa el comerç de barri, PIMEC Comerç, Foment del Treball, l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) i els sindicats UGT i CCOO.

Si em pregunten, no estic massa a favor de convertir Barcelona en un gran centre comercial. La lliberalització salvatge no sembla una fulla de ruta a seguir. Esperem que el sentit comú s'imposi perquè ens juguem la Barcelona del futur.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial