Ada Colau va començar com a activista. Es disfressava per boicotejar actes polítics com a dirigent de la PAH. Es passejava per plató de televisió on defensava les seves posicions i reiterava dia rere dia que ella mai es presentaria a les eleccions. I ho va fer.

Em va dir en resposta a una pregunta directa sense despeinar-se a la tertúlia de La Rambla que dirigia Dani Domenjó. Em va mentir i va enganyar als barcelonins que veien aquell programa de debat. Es va presentar i va guanyar, afirmant això sí, que en política no es podia estar més de dues legislatures.

Es va presentar el 2015, va repetir el 2019 i va tornar a fer-ho el 2023. És a dir, es va presentar en tres convocatòries electorals faltant una altra vegada a la veritat, o dit d'una altra manera, mentint.

Evidentment ho va justificar. Es va presentar perquè li van demanar les bases dels comuns. No va guanyar i com a regidora de l'oposició va posar peus en polvorosa. No perquè el treball l'ofegués, perquè durant el temps que va estar en el consistori no va donar ni brot al aigua.

Era la regidora fantasma a les comissions de treball. A penes acudia a algun acte oficial. Ens va deixar per anar a fer la revolució des d'un còmode sofà amb algunes connexions audiovisuals per explicar a la plebe els seus èxits.

Reaparegué enmig de grans aspaviments a la flotilla de Gaza. La idea és més que respectable perquè el genocidi d'Israel és inaguantable, però el protagonisme de Colau és més que indecent.

El fiasco de la flotilla en la seva sortida del port de Barcelona no va ajudar a la imatge de serietat que es requeria, per la qual cosa Colau va tornar a posar-se esplèndida. "Ojalá los gobiernos nos pusieran a disposición una flota de barcos en perfecte estat per arribar més ràpid a Gaza", va dir sense parpellejar.

¡A veure! A Israel, els sionistes més feixistes aposten per empresonar els membres de la flotilla per terroristes. Altres més acostumats a ser genocides volen bombardejar els vaixells que porten l'ajuda humanitària. Si els vaixells fossin de governs, senyora Colau, no dubti que serien enfonsats sense misericòrdia. Tot i això, un dron va atacar un vaixell atracat a Tunísia. Amb seguretat, Israel fent de les seves.

Allò d'Israel és un assassinat massiu i la idea de la flotilla em sembla bé, tot i que sóc pessimista. No aconseguirà el seu objectiu. Però utilitzar la flotilla com a aparell de propaganda és simplement repugnant.

I des de la flotilla ens vam assabentar que TV3 confirmava la contractació de Colau per a les tertúlies d'Els Matins. Ho van avançar els nostres companys de Crònica Global. Ara Colau pontificarà des del nou púlpit. Ens dirà què hem de fer, què no fer i que es prepari l'alcalde Collboni perquè serà objecte dels seus flassos. De poc servirà que el bon Jaume Collboni hagi posat de nou Barcelona en el món, com en matèria de vivenda, en projectes socials o en defensa de la democràcia a Istanbul.

Se'l colpejarà sense pietat perquè Colau ha agafat el manual i ha decidit que la història es repeteix.

Jo si fos la Janet Sanz aniria recollint els meus estris personals perquè Colau, aquella que no volia estar més de dues legislatures en política, tornarà a presentar-se el 2027 per quarta vegada, tot i que ens dirà com a la pel·lícula que ella torna a començar. Que el comptador es posa a zero i, evidentment, les masses de la militància dels comuns li ho demanaran, exigiran m'atrevixo a aventurar jo, que torni a presentar-se.

La tertuliana Colau tornarà a primera línia, tot i que aquesta vegada no podrà tirar d'activisme. I menys de gestió perquè hem vist els barcelonins que des que ho va deixar Barcelona ha tornat a “bategar” i que podíem deixar la inanició en què ens havia ficat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial