David Muñoz, cantant d'Estopa, s'ha matriculat al grau d'Història de la Universitat de Barcelona. "A Cornellà teníem bons instituts i professors que ens van infondre consciència social", deia fa 20 anys. Ara ja té gairebé 50.
Es treu una espina que tenia clavada. "No vaig poder estudiar la carrera per culpa de l'anglès, que no és el meu". El seu era i és la poesia. Paula, la seva mare, es va emportar un disgust quan ell i el seu germà José Manuel van deixar els estudis per posar-se a treballar.
La seva primera escola estava al local d'un dentista. Ara Cornellà té molts universitaris, comparava. La seva àvia Juliana repetia als dos germans: "Calleu, ja, però us penseu que us guanyareu la vida tocant la guitarra?"
En aquell temps, "el nostre únic futur era la fàbrica i el bar" . Les especialitats del bar dels seus pares eren el cochifrito i els famosos caragolins. "Tant, que venia a menjar-los clientela des de Barcelona i fins i tot de Badalona".
El president Jordi Pujol va posar els nois d'Estopa com a exemple de catalans de primera generació que demostraven com funcionava l'ascensor social cantant en castellà i explicant les coses que passaven al seu barri.
A l'any 2022, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, els va concedir la Creu de Sant Jordi per ser "el grup català que més discos ha venut i per la popularitat de les seves cançons". Una sàvia barreja de pop, flamenc i rumba catalana.
Jà eren símbols del mestissatge que vaticinava Pasqual Maragall. "Vivim la política perquè hi ha moltes coses que ens indignen. Però mai direm a qui votem ni a qui cal votar, perquè seria prostituir la política i prostituir-nos a nosaltres mateixos".
Mai han practicat el postureig oportunist. I David passa desapercebut entre els estudiants de la facultat. Perquè és com sempre ha estat. Gent senzilla, de Zarza Capilla, poble arrasat per Franco i amb molts afusellats.
Allà on el temps sembla aturat, continuen sent Els Sardines. "Perquè al nostre avi li deien el Sardina. "Bona gent, naturalesa pura, olives, vi, cuina de la terra, amb ingredients silvestres... Allà no hi ha canvis bruscs, allà res ha canviat".
Sí que ha canviat el seu barri de Sant Ildefons, Ciutat Satèl·lit de Cornellà. Amb mala fama. "Anàvem a Barcelona i les pijes ens preguntaven si teníem aigua corrent, i els pijos es pensaven que sortíem de l'infern i els robàvem la cartera".
Segur que David obtindrà bona nota en sociologia. Essent molt jove ja vaticinava: "Abans, la perifèria eren les ciutats que envoltaven Barcelona, ara la perifèria és Barcelona, perquè en aquests barris hi ha més creativitat".
Estopa ha compost música per al piromusical de les festes patrons de Barcelona. Les espurnes dels petards han evocat aquelles tardes de xerrades amb espurnes als ulls i amb "una canya per aquí, una tapa per allà..." i juanis amb la raja a la faldilla.
David Muñoz s'endinsa en l'estudi de la Història. Amb la guitarra en una mà, els llibres a l'altra, donant canya i partint la pana.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
