Una de les derivades més freqüents de les victòries polítiques ajustades és que no permeten tancar les campanyes electorals.
Ho veiem en el cas del Govern espanyol, que dirigeix el PSOE tot i no haver guanyat les eleccions del 23J; i també en l'Ajuntament de Barcelona, que presideix el PSC amb 10 regidors, un menys que JxCat.
En el cas barceloní, és Ada Colau, que va perdre l'alcaldia i la seva candidatura va quedar a només 342 vots de la de Jaume Collboni, la que encapçala aquesta lluita negativista. L'objectiu rumorejat d'ocupar un càrrec en un organisme internacional ha quedat en no res, més enllà de la Fundació Sentit Comú que té la seu on estan les oficines de Barcelona en Comú.
Tarda més a deixar l'Ajuntament que Xavier Trias. Any i mig malgrat que des del principi es sabia que no exerciria d'oposició (dins del consistori).
L'exerceix des de fora per desesperació dels seus companys de grup municipal. La seva participació hiperpublicitada en la flotilla de Gaza és l'últim moviment d'aquesta estratègia extraparlamentària.
Abans de partir ja va exhibir a Instagram el seu fill més petit, que proclamava consignes pro palestines apreses a les manifestacions. Ara, des de alta mar compta que el nen li demana que torni amb ell.
Es va posar a bord de l'Alma, un iot que després de ser confiscat el 2018 a uns traficants a les aigües de les Balears, va ser posat en lloguer per a turistes per aquells que se'l van quedar en subhasta i del qual finalment es van desprendre. L'exalcaldessa i els organitzadors de la flotilla li van canviar el nom per Family per trencar amb aquella pista deshonrosa un cop Crònica Global va publicar la seva història.
Però l'Alma té malastrugança i ha acabat petant a Grècia, on ha deixat penjada la direcció del Global Sumud Flotilla i a Colau. Ara, naveguen al Sirius, més modest.
El viatge a Gaza ha anat acompanyat d'invectives al Govern espanyol, al qual fins i tot ha acusat de ser còmplice del genocidi de Gaza, oblidant que Espanya va reconèixer l'Estat de Palestina fa un any.
La situació és complicada i recorda els encontres del Pablo Iglesias vicepresident. El rendiment polític de la participació de Colau en la flotilla està vinculat a l'erosió del PSOE, amb el qual el seu partit governa en coalició. El titular de Cultura, Ernest Urtasun, per exemple, milita a Catalunya en Comú.
Però la dona no té gaire sort, la veritat, perquè pel que fa a Palestina, Pedro Sánchez ho havia vist molt abans com a bandera de defensa dels drets humans i com trampa pels seus oponents.
Acaba de demostrar-ho de nou quan Colau, erigint-se en portaveu de la flotilla, va demanar protecció públicament al Govern espanyol. "Toma Furor", li va contestar el president amb uns reflexos envejables, exhibint una vegada més un olfacte polític i un sentit de l'oportunitat dels quals els seus adversaris manquen.
El pitjor de l'episodi és que el noble gest d'ajuda a Gaza queda seriosament malmès si s'utilitza més en clau de política interna que com a ajut efectiu als palestins.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
