Els hotelers estan en peu de guerra. Rebutgen que s'incrementi la taxa turística, en entendre que perjudica al sector i el fa menys competitiu. Jordi Clos és el president del Gremi d'Hotelers de Barcelona. En les seves últimes compareixences públiques ha donat compte de la bona salut dels establiments a la ciutat, amb més ingressos, malgrat un petit descens de turistes. És a dir, hi ha un major marge de benefici.
Això és bo per a tot el sector i per a la pròpia ciutat. Més marge és el que es demanava en els últims anys, sense recórrer, per tant, a més i més turistes. Guanyar sense ofegar la ciutat amb una afluència massiva de turistes.
Alhora, l'Ajuntament de Barcelona ha tancat la porta als pisos turístics. L'alcalde Jaume Collboni ha assenyalat que a l'horitzó de 2029 no es renovaran les llicències turístiques, amb l'objectiu que aquests gairebé 10.000 pisos puguin formar part de l'oferta d'habitatge residencial, donada la manca d'oferta existent.
El missatge per part del consistori és clar. El turisme ha d'encauzar-se a través d'establiments hotelers, pensions o apartaments turístics. De forma implícita, això implica que les administracions podran pujar la taxa turística per compensar les externalitats negatives d'un turisme de masses en una ciutat com Barcelona.
Més negoci per als hotels, prohibició pels pisos turístics, però amb una taxa turística amb la qual l'Ajuntament o la Generalitat podran dotar un fons destinat, per exemple, a l'habitatge públic.
El sector, no obstant això, no ha entès el missatge. No ho vol veure. I es nega a que aquesta major taxa vegi la llum verda. L'argument és que Barcelona es convertiria en la ciutat d'Europa amb l'impost turístic més alt d'Europa, superant ciutats com París o Roma.
No hi ha possibilitat d'un consens? L'Ajuntament –i no li falten crítiques per això—ha decidit frenar una de les competències directes dels hotels: els pisos turístics gestionats per plataformes digitals.
Què ofereix el sector hoteler? De moment rebutjar a una taxa turística que no la paguen els establiments, sinó els propis turistes, que desitgen, malgrat tot, viure una experiència en una de les ciutats més fascinants del món.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
