Ha estat el gran projecte que, contra vent i marea, va imposar l'ex alcaldessa Ada Colau. Els socialistes ho recolzaven, però també assenyalaven els problemes que podia comportar. En realitat, mai van estar molt convençuts. Colau va implantar els anomenats eixos verds, que tenen al carrer Consell de Cent el seu gran referent. De res ha servit la judicialització del cas. Perquè s'ha entès per part de la pròpia ciutadania com un fet consumat.
I ha agradat. Perquè els veïns i veïnes de Barcelona no s'hi preocupen en excés per les conseqüències, pel desviament del trànsit cap als carrers Mallorca o València. I els passejants valoren aquest tram tan llarg, que creua tot l'Eixample. No obstant això, ¿és de veritat un passeig amb vegetació tan idíl·lic com es pensava?
La regidora de Mobilitat, Laia Bonet, és la responsable de posar un xic d'ordre, perquè el carrer Consell de Cent, en realitat, s'ha convertit en una gran zona de càrrega i descàrrega, plena de camions, furgonetes i vehicles privats, que condueixen comerciants i representants, com ha comprovat Metròpoli. El paviment s'ha fosculat de forma alarmant, amb taques d'oli dels mateixos vehicles.
És cert que en certes hores del dia el passeig és agradable. Però el temps per gaudir del carrer es fa cada vegada més curt. La necessitat d'abastir a comerços que busquen de forma clara al turista, --amb una presència exagerada de pseudopanaderies, pseudopastisseries o cafeteries—porta a un col·lapse de vehicles en el que s'havia venut com una zona 'peatonal'.
Hi ha marge o hauria de haver-hi per conciliar els diferents interessos.
Es volia un carrer Consell de Cent per passejar, es suposa. Ara l'Ajuntament, de color socialista, haurà d'assumir aquest compromís.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
