A Catalunya, prop de 280 nens i nenes menors de sis anys viuen en centres residencials de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA). Després d'aquesta xifra, hi ha històries de criatures que no poden conviure amb la seva família i necessiten una llar que els hi doni afecte i seguretat. Per això, el compromís del Govern és clar: tots els nens, especialment els més petits, han de poder créixer en família i això només serà possible amb més persones disposades a acollir-los.
-
Falten famílies d'acollida per oferir un entorn segur a les criatures
Amb aquest objectiu, la Generalitat ha llançat una estratègia per doblar el nombre de famílies acollidores. El pla preveu augmentar en 2,3 milions d'euros la dotació econòmica per reforçar els equips tècnics, agilitzar els tràmits, donar més suport a les famílies acollidores i aplicar millores fiscals.
L'acollida pot ser d'urgència i diagnòstic, com el cas de Mayra i Pepe (per a nadons i petits). Però també hi ha altres modalitats: la simple (d'un a dos anys de durada), la permanent (quan no es preveu el retorn a la família d'origen), l'especialitzada o l'acollida de vacances i cap de setmana. A Catalunya, hi ha 798 famílies d'acollida que acullen 908 nens. A més, 134 famílies col·laboradores acullen 134 nens i nenes els caps de setmana i en període de vacances.
-
A Catalunya hi ha 798 famílies que acullen 908 nens i nenes
"Em sento estimada de debò"
Quan Laura tenia vuit anys, va arribar a una família d'acollida. Avui en dia té vint anys, continua vivint amb ells i estudia Educació Social. "Tinc molta sort. Vaig tenir una segona oportunitat. Em sento estimada de debò". Laura recorda que quan va fer divuit anys tenia molta por. "Tothom pensava en el carnet de conduir o en sortir de festa, però jo només pensava si hauria de marxar de casa. Per sort, vaig poder quedar-me. I gràcies a això, estic a la universitat."
El procés per esdevenir família d'acollida inclou formació, entrevistes i seguiment posterior. L'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) acompanya les famílies i ofereix suport econòmic, psicològic i material. "Aquests nens porten una motxilla important. Necessiten més que mai un entorn segur i afectuós", relata la directora de l'ICAA, Elena Lledós Monsó.I aquest entorn ho han trobat en famílies com la de Mariona i Joe. El 2015, quan els seus dos fills tenien sis i nou anys, van acollir una nena de quatre. "Primer vam començar a sortir del centre i a acomplir activitats junts; la portàvem a casa unes hores. Després es va quedar", recorden. Avui té tretze anys i és una més de la família. "Ella tenia moltes ganes d'integrar-se i va fer tot l'esforç del món", recorda Mariona amb orgull.
Créixer en família: un dret, una necessitat
Està demostrat que viure en família afavoreix el desenvolupament emocional, físic i social dels nens. Per això, la Generalitat treballa per reduir al màxim l'estada dels menors d'edat en centres residencials i anima a famílies de tota mena a fer el pas.
Testimonis com el de Laura, acollida en família, són el millor exemple: "Em faria molta il·lusió que cada vegada hi hagi més gent que pugui tenir la sort que jo he tingut". Juntament amb la seva parella tenen clar que volen acollir. "No adoptar, acollir. Donar una segona oportunitat, com la que jo vaig tenir", sosté.
-
Créixer en família afavoreix el desenvolupament emocional, físic i social dels petits
Notícies relacionades
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
