Estat de la sequera a Catalunya: els pantans de Barcelona superen el 80% de la seva capacitat a les portes de l'estiu
La recuperació hidrològica es consolida amb nivells que no es veien des de abans de la crisi de sequera de 2022
Així està el pantà de Sau, l'ícon de la sequera a Barcelona: baixa les seves reserves al 63% de la seva capacitat
Notícies relacionades
Les intenses pluges d'aquest mes de maig han retornat l'esperança a Catalunya.
Després de més de dos anys de restriccions, emergència hídrica i sequera extrema, els embassaments de les conques internes del territori es troben avui a 80,92% de la seva capacitat total, segons les darreres dades publicades per l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Les comportes de l'embassament del pantà de Sau
Aquest nivell, aconseguit el 18 de juny, representa un augment de més del 20% respecte a la mitjana dels últims cinc anys i oficialment treu el territori català del llindar de sequera, situat al 60%. És la primera vegada des de març de 2022 que s'han superat aquests registres.
El sistema Ter-Llobregat, clau en l'abastiment
El sistema Ter-Llobregat, principal font d'abastiment d'aigua per a Barcelona, Girona i part de la província de Lleida, ha estat un dels grans beneficiats de les precipitacions. Aquest entramat compta amb cinc embassaments fonamentals:
-
Sau (Vilanova de Sau, Osona)
-
Susqueda (Osor, Selva)
-
La Baells (Cercs, Berguedà)
-
La Llosa del Cavall (Navès, Solsonès)
-
Sant Ponç (Clariana de Cardener, Solsonès)
A aquests se sumen altres quatre pantans fora del sistema Ter-Llobregat: Darnius Boadella, Foix, Siurana i Riudecanyes, que també mostren nivells per sobre del registrat l'any passat.
Una recuperació històrica després de mesos crítics
Catalunya va tancar 2024 amb els embassaments per sota del 30% de la seva capacitat en alguns casos. Les restriccions a l'ús de l'aigua van afectar tant a l'àmbit domèstic com a l'agricola i industrial. No obstant això, la tendència va canviar radicalment a inicis de 2025.
El pantà de Sau ple d'aigua
Entre gener i abril es va registrar el vuitè període més plujós a Catalunya des de què hi ha registres (1961), la qual cosa va permetre decretar el final oficial de la sequera el 5 d'abril. Aquell mes va tancar amb les conques internes al 60% de la seva capacitat, una dada que ha continuat millorant fins avui.
Nivells similars als previs a la sequera
L'actual 80,92% de ompliment recorda les dades d'hivern de 2019, abans de l'inici del cicle de sequera. Llavors, tots els embassaments —excepte el de Siurana— es trobaven per sobre del 80%.
Ara, la situació torna a apropar-se a aquests estàndards, la qual cosa permet una gestió més holgada dels recursos hídrics i ofereix un alleujament als sectors més afectats per l'escassetat.
Monitoratge constant de l'ACA
L'Agència Catalana de l’Aigua actualitza diàriament les dades sobre l'estat dels embassaments, oferint informes tant generals com específics del sistema Ter-Llobregat.
Aquests documents permeten seguir l'evolució dels recursos hídrics i adoptar mesures en funció de la disponibilitat real d'aigua.
Amb aquest escenari, Catalunya encara l'estiu amb optimisme, tot i que els experts recorden que la recuperació del sistema no ha de traduir-se en un ús descontrolat de l'aigua.
La sequera ha deixat lliçons que encara ressonen, i la sostenibilitat continua sent l'objectiu principal per a la gestió futura de l'aigua a la comunitat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial