Una professora de ioga, sobre el seu sou a Barcelona: "Es guanya poc més de 1000 euros, és per plorar"
L'instructora ha expressat el seu descontentament amb el salari, ja que la formació que té per impartir classe no es correspon amb la retribució mensual que rep, a més del pagament d'autònom que també troba "injust"
Relacionat: Zaka, jove enginyer de Badalona després de viure a Austràlia: "A l'obra podia guanyar gairebé 400 dòlars al dia"
Notícies relacionades
Viure a Barcelona cada cop es fa més cuesta amunt per a alguns sectors. Els salvis i el preu de l'habitatge, entre altres factors, són inversament proporcionals i redueixen les possibilitats de desenvolupar un projecte de futur a la capital catalana.
Una professora de ioga expressa el seu descontent al cobrar al voltant de 1.000 euros mensuals. "És per plorar", ha decretat en una recent entrevista del perfil Talent Match a TikTok.
"No donen les ajudes suficients"
Aquesta instructura també recalca que els organismes públics "no donen les ajudes suficients", fent èmfasi en la seva situació com a autònoma. "Cobro 1.000 euros i poc, no molt més, és molt poc", manifesta.
"Els rangs de pagament són, com a mínim, de 230 euros en un interval de 0 a 660 euros que tinguis de benefici", denuncia referint-se al primer tram de cotització, alguna cosa que, per a molts treballadors, s'ha tornat insostenible.
Salari base "injust"
Per més d'un sou limitat, dedicar-se a l'ensenyament de ioga requereix una formació concreta. "Estic acreditada per la Generalitat, vaig fer unes oposicions, estic federada a l'escola catalana de ioga i tinc el ROPEC".
I tot i que hi hagi una preparació prèvia, el salari no es correspon amb això: "Nosaltres tenim una categoria de monitor de lleure, i estem més formats, hem de saber de fisioteràpia, osteopatia...", explica l'entrevistada.
Interior de Movana Studio, el nou centre d'ioga, ball i pilates de Sant Adrià
D'fisioterapeuta a brossaire
Aquestes situacions complicades empenyen a que, sobretot la joventut, prengui algunes decisions dràstiques. És el cas de Julia, que va passar de fisioterapeuta a brossaire.
"Guanyo més i visc millor", decretava Julia a Metròpoli en una entrevista. El mercat laboral li oferia contractes de setmanes, substitucions intermitents i sous precaris que pràcticament no compensaven els tràmits de ser autònoma. La estabilitat semblava un miratge.
Va ser llavors quan va aparèixer una oportunitat inesperada. Un estiu va començar a treballar de reforç en la neteja, primer al Masnou i més tard a Barcelona.
El que en principi semblava un parèntesi es va convertir en un descobriment. Julia va trobar en aquest treball el que no havia trobat al seu sector: calma mental, independència econòmica i, sobretot, felicitat.
Imatge d'arxiu de dues treballadores de la neteja a Barcelona
Fugir a l'estranger
Altres joves opten per marxar fora de Barcelona per cercar-se un futur millor i allunyar-se de la precarietat. És el cas de Zaka, un jove enginyer de Badalona que podia guanyar 400 dòlars al dia a Austràlia, com a treballador d'una obra.
Una enginyera espacial també va decidir viure fora de la capital catalana i es va mudar a Alemanya, on assegurava el següent: "cobro el triple i puc viure sola", donant-li importància a l'emancipació, un altre dels reptes al qual s'enfronten milers de persones.
Per últim, Alba, també va assegurar que la seva vida a Austràlia va canviar completament, amb "preus semblants" als que hi ha a Barcelona i amb sous que es "doblelen".
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
