L'escola de Barcelona amb gairebé 100 anys d'història que es remunta a l'Edat Mitjana: va ser un castell i un hospital

Des de la vorera de Gran Via, passada el Centre Comercial Glòries, a l'altre costat de la jungla d'asfalt i carrils, es distingeix la silueta d'un edifici de to rosat i d'estil noucentista: l'Escola Casas.

La seva façana simètrica i ordenada s'organitza en tres nivells i, en el nivell intermedi, destaquen les finestres emmarcades amb arcs de mig punt amb decoracions amb relleus escultòrics i inscripcions --"ERASMUS" o "HUMANITAS", paraules que evocan ideals pedagògics i culturals-- i figures al·legòriques relacionades amb l'educació, el coneixement i el progrés.

Escola Casas, en el centre de Barcelona, passada el Centre Comercial Glòries

Tres edificis diferenciats

En la planta superior destaquen finestres rectangulars més petites i, per sobre, el teulat a quatre aigües i recobert amb teules ceràmiques corona l'edifici. Les instal·lacions de l'escola s'organitzen en tres edificis d'estils arquitectònics ben diferenciats que narren segles d'història amb els seus canvis socials, polítics i educatius.

La fàbrica de barri que va marcar la vida industrial d'El Clot a Barcelona

L'edifici té els seus orígens a l'Alta Edat Mitjana, quan el 1142 l'arquebisbe de Barcelona, Arnau Ermengol, va cedir els terrenys coneguts com a "Mansió del Clot" a l'Orde de l'Hospital (Cavallers de Sant Joan de Malta).

Inicialment, en aquest terreny es va construir la Torre de Sant Joan, que combinava funcions de castell senyorial i hospital per a pelegrins. Durant els segles XIV i XV, la propietat es va adaptar com una explotació agrària i va patir diverses transformacions, incloses reconstruccions després de la Guerra dels Segadors.

Discípula de Rosa Sensat

Al segle XVIII, gràcies a Fra Nicolau Cotoner, es van dur a terme importants reformes, com la construcció d'una capella dedicada a Sant Nicolau, que encara conserva elements representatius de l'Orde de Malta.

A mitjan segle XIX, la finca va passar a mans privades a causa de la desamortització de les terres eclesiàstiques. Va ser adquirida per Raymon Casas i Jordà. La seva filla Camila Casas i Jover la va donar el 1921 amb la condició de convertir-la en una escola pública.

El carrer amb nom d'orador grec que és l'essència del barri de Sants a Barcelona

El seu desig es va materialitzar el 1930, durant la República, amb un projecte pedagògic innovador liderat per l'Ajuntament i l'arquitecte Josep Goday Casals. A aquesta època correspon l'edifici neoclàssic principal, que es va unir a les velles dependències.

L'Escola Municipal Casas es va inaugurar el 1933 sota la direcció de Maria Gràcia Pont, discípula de Rosa Sensat, i concebuda com un centre educatiu per a noies amb un enfocament pràctic que les preparava per ser mestresses de casa i treballadores.

Al servei de la comunitat

Durant la Guerra Civil, l'escola va incorporar també nens. I, malgrat el retrocés pedagògic de l'etapa franquista, l'escola es va mantenir i va anar adaptant-se als canvis polítics i socials fins a la renovació democràtica. Així, el 1977, l'ampliació de l'edifici amb dependències més modernes i l'escolarització mixta van marcar un canvi significatiu.

Més de 90 anys després de la seva creació i convertida en CEIP des de 1991, l'Escola Casas és un exemple singular de com arquitectura, història i educació s'entrellacen en un espai al servei de la comunitat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial