El claustro gòtic més gran del món està al barri més exclusiu de Barcelona: set segles d'història
Situat al barri de Pedralbes, el complex ha estat testimoni de l'evolució de la capital catalana
Altres informacions: El nou refugi antiaeri de Barcelona que es podrà visitar aquest 2025: per només 3 euros
Noticias relacionadas
El barri de Pedralbes acull el claustre gòtic més gran del món, un icona arquitectònica que s'ha consolidat com una de les joies patrimonials més destacades de Barcelona.
Aquest imponent espai forma part del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, un complex de més de set segles d'antiguitat que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat i de la seva vida religiosa i cultural.
Història
Fonat en 1327 per la reina Elisenda de Montcada i el seu espòs, el rei Jaume II, el monestir va ser concebut com un lloc de retir per a les monges clarisses, allunyat de l'ambient urbà.
Monestir de Pedralbes, en una imatge d'arxiu
Després de la mort del seu espòs, la reina va convertir el monestir en la seva residència fins al final dels seus dies, tot i que mai va arribar a ser monja. La comunitat de religioses va viure allà fins al 1983, quan l'edifici va ser rehabilitat com a museu i centre cultural.
Característiques
El majestuós claustre gòtic, de tres pisos d'altura, fa únic al Monestir de Pedralbes. Les seves dues primeres galeries estan envoltades per 26 columnes de pedra numulítica, una barreja de calcària i restes fòssils que li confereix un caràcter particular. En el seu origen, el claustre també comptava amb una golfes en el tercer nivell, per a usos administratius i d'emmagatzematge.
Interior del Monestir de Pedralbes
Un dels detalls més fascinants del lloc és l'estat de les seves lloses, que conserven marques de la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814), quan les tropes napoleòniques el van utilitzar com a quarter. El pas del temps, els danys dels canons i els cavalls de batalla hi han afegit valor històric a aquesta joia patrimonial.
Monges clarisses
El claustre va ser un espai de convivència i treball. Als seus voltants es troben diverses estances que ofereixen una visió de la vida monàstica, com la cuina, que va estar en funcionament des de el segle XIV fins a la dècada de 1980, i que encara conserva utensilis originals.
Monestir de Pedralbes
El refetor, les habitacions de les religioses, i la sala capitular, amb les seves esplèndides vidrieries, completen el recorregut que permet endinsar-se en la realitat de les monges clarisses que van habitar el monestir.
Joies del Monestir
La capella de Sant Miquel, amb els seus frescos de Ferrer Bassa, és una altra de les joies del monestir. Pintades entre 1343 i 1346, aquestes obres són una de les primeres mostres de la influència del Trecento italià a la Península Ibèrica.
Hort del Monestir de Pedralbes
El Monestir de Pedralbes conserva, també, una gran col·lecció d'objectes històrics, des de ceràmiques i mobles fins a ornaments litúrgics i pergamins que permeten endinsar-se en el dia a dia de les religioses i en la vida monàstica en segles passats.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
