Els restes d'un cementiri del s. X que resisteixen a Horta: al costat d'un club de tennis centenari
Encastrats en un mur darrere del centenari Club de Tennis resisteixen entre la malea els últims vestigis de l'església de Sant Joan, del segle X, i el seu cementiri medieval
L'edifici amb 130 anys d'història del Poblenou que amaga un secret de la mitologia grega
Si digués que ho vaig trobar per casualitat, mentiria. Així que confesso: aquesta vegada vaig anar a Horta amb premeditació i alevosia, disposada a trobar alguna cosa molt concreta que, això sí, vaig sentir explicar a algú perquè a vegades la vida et posa al lloc concret i en el moment exacte, qui sap per què.
Total, que un dia vaig agafar el metro fins a Horta i vaig començar a caminar pels seus carrers buscant Campoamor i, des d'allà, coster amunt fins a Rembrandt. Treient de la intuïció i la curiositat, vaig rodejar el centenari Club de Tenis Horta i em vaig trobar amb el que buscava. Assomada de puntetes a una tanca alta, vaig descobrir un petit solar baldio, un espai d'una altra època que semblava xiuxiuejar secrets oblidats.
Vestigis
Allà estaven, davant meu, incrustats en el mur posterior del club, els restes de lo que un dia va ser l'entrada del cementiri parroquial de l'antiga església de Sant Joan d'Horta: dos columnes de pedra, flanquejades per un llindar desgastat pel temps, que es resistixen a desaparèixer entre la vegetació. A l'esquerra, apegats al carrer Salses, uns murs de pedra massissa, coberts de cicatrius, xiuxiuegen històries d'un passat medieval.
L'església de Sant Joan d'Horta no va ser un temple més. Les seves arrels s'enfonsaven fins al segle X. Els documents del segle següent ja mencionen un petit nucli urbà que depenia de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, encara que la primera referència a una església pròpia és de l'any 1095.
Vell nucli urbà
Era una petita capella ubicada a la casa dels Horta (aleshores, escrit Orta), que dominava aquestes terres. En 1260 es va convertir en sufragània de l'església de Sant Genís dels Agudells, fins que, en 1860, va obtenir la seva pròpia parròquia, marcant un punt d'inflexió en la història local. A partir d'aquell moment, fins i tot Sant Genís va passar a dependre d'ella, un signe de la creixent importància de Horta.
![](["https:\/\/a1.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/01\/16\/vivir-en-barcelona\/916918475_13988424_320x180.jpg"])
L'església del segle XII que es va conservar fins a principis del segle XX era un humil edifici de tres naus amb volta de canó i reminiscències d'estil bizantí, romànic i gòtic, presidida per un campanar quadrangular almenat com una torre de defensa. Un baix relleu de pedra picada representava el degollament de Sant Joan.
El nou temple
El creixement del poble al segle XIX va fer que l'antiga església es quedés petita. Així, el 1905 es va col·locar la primera pedra d'un nou temple, uns centenars de metres més a prop del centre del poble, a l'actual carrer Rectoria, tot i que la vella Sant Joan seguia prestant servei. No obstant això, la història tenia reservat un gir tràgic: al juliol de 1909, en plena Setmana Tràgica, l'església de Sant Joan d'Horta es va convertir en presa de les flames i només va quedar en peu el campanar i part de l'estructura.
L'incendi va accelerar la construcció del nou temple, al carrer Campoamor, les obres del qual es van reprendre el 1911 sota la direcció de l'arquitecte Enric Sagnier. Aquesta, es va inaugurar el 1917, tot i que no es va acabar fins al 1980. Però, el 1912, en el terreny que abans ocupava el cementiri parroquial, ja es va fundar el Club de Tenis Horta.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
