Nova guerra a l'Ateneu Barcelonès per la presidència de l'entitat: Jordi Casassas davant d'Isona Passola
El historiador presenta la seva candidatura al considerar que Passola ha comès greus errors de gestió just després que ell mateix es fes càrrec de l'Ateneu
El restaurant de l'Ateneu Barcelonès demana un traspàs després de trencar el seu idil·li amb Isona Passola
Nova guerra en una de les entitats culturals amb més prestigi a Barcelona, l'Ateneu Barcelonès.
Orgull per un llegat, voluntat de continuar per acabar la feina. I dos vells coneguts. L'historiador Jordi Casassas, que va ser president de l'Ateneu Barcelonès entre abril de 2014 i març de 2021, presenta ara la seva candidatura enfront de l'actual presidenta, Isona Passola, que porta quatre anys en el càrrec i ha provocat un enorme malestar.
Passola tenia pensat accedir a un segon mandat amb certa comoditat. Però s'ha trobat amb Casassas, que vol defensar la seva gestió, en entendre que la productora de cine ha acumulat una mala gestió, amb molts treballadors acomiadats, amb la percepció que ha estat arbitrària i no ha aconseguit el propòsit de refer l'entitat, molt tocada per la pandèmia de la Covid.
Isona Passola, la presidenta de l'Ateneu Barcelonès, en TV3 / MA
Amb una llista continuista, Passola incorpora, tanmateix, algunes novetats com el periodista Marc Giró, que triomfa ara a RTVE, o la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Àngels Fitó.
Casassas ha inclòs en la seva candidatura al economista Oriol Amat, ex rector de la Universitat Pompeu Fabra i el crític literari David Castillo, entre altres.
Acusacions creuades
L'historiador, autor d'un assaig que s'ha convertit en un referent sobre el Noucentisme, La voluntat i la quimera, ha volgut tornar per defensar la seva pròpia gestió, després que Passola hagi assegurat en els últims mesos que ha estat ella qui ha refer l'entitat, després de la pandèmia de la Covid, i que ha recuperat socis per a l'Ateneu, després d'incidir en el “dèficit” que va acumular la junta de Casassas, una afirmació que es considera “falsa” per part d'ex membres de la Junta de l'Ateneu.
"Quan vaig arribar l'Ateneu feia angúnia", diu Passola en un podcast a Ràdio Granollers. Aquest tipus de comentaris ha deixat perplex Casassas, perquè es refereix a la gent gran que són socis de l'entitat. Els dóna angúnia "els més grans, i això mai ha passat a l'Ateneu, és una falta de respecte", assenyalen fonts de l'Ateneu.
La productora de cine insisteix que es va trobar amb 900.000 euros de dèficit, alguna cosa que neguen els membres de la Junta de Casassas.
Passola incideix que ha "refer" l'Ateneu Barcelonès. Les dades de la pròpia entitat són, tanmateix, eloqüents. En 2019, amb la presidència de Casassas, l'Ateneu va realitzar 834 actes, amb un total de 43.582 assistents.
A l'any 2023, les últimes dades recollides, el nombre d'actes va ser de 653, amb 24.248 assistents. En cap any, des de 2021, sota el mandat de Passola, s'ha superat el nivell assolit el 2019.
L'historiador Jordi Casassas, en una imatge al jardí de l'Ateneu Barcelonès
Passola es va beneficiar d'un fet, i és que va ser proclamada presidenta per aclamació, el 2021, per culpa, precisament, de la pandèmia. No va haver eleccions.
Malgrat que havia estat el mateix Casassas qui va anar a buscar Passola, aquesta ha reiterat una i una altra vegada en les seves manifestacions públiques que el llegat de la Junta de l'historiador havia estat massa pesant, i que la mala situació d'una entitat que sempre s'ha considerat exemplar es deia a la pròpia feina de l'historiador.
Es tracta d'una batalla total, tot i que els que coneixen els interiorismes de l'Ateneu han assenyalat a Metròpoli que és difícil que una Junta perdi en el moment de demanar un segon mandat.
Tanmateix, el bronca que ha provocat Passola en els dos últims anys ha estat enorme, amb fins a quatre gerents acomiadats o forçats a marxar: Daniel Ortiz –avui un alt càrrec del Govern de Salvador Illa--, Jordi Codina, Ariadna Robert i Oriol Bota.
*Aquest article ha estat traduït automàticament amb intel·ligència artificial
