Collboni amplia el cementiri jueu amb 70 tombes en un bosc-cementiri
Les obres, sol·licitades per la comunitat israelita de Barcelona, costaran gairebé un milió d'euros i estaran llestes en cinc mesos
El cementiri romà del centre de Barcelona que molt pocs coneixen: del S.I d.C i a l'aire lliure
La Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) té el seu propi cementiri a la serralada de Collserola. Es tracta d'allò que popularment es coneix com a “cementiri jueu”, un recinte de 22.000 metres quadrats conformat per un bosc mediterrani en els camins del qual s'han anat construint nínxols.
El seu accés és per un únic camí (en mal estat) i que ara té perill de despreniments degut als talussos al costat dels quals discorre. Aquest camí desemboca en una esplanada més àmplia construïda en formigó on hi ha un petit espai cerimonial que mai s'utilitza i una àmplia zona oberta que s'utilitza com a aparcament. D’aquella esplanada surten els camins que porten a les tombes, molts d'ells no pavimentats.
Dues fosses comunes
En el terreny també hi ha dues fosses comunes, una de les quals permet encara albergar més ossos, però no es troben reformades ni senyalitzades i als seus voltants no hi ha cap cartell de recordatori a les persones enterrades en elles.
Imatge del cementiri de Collserola
La urbanització que es pretén fer afecta a 5.100 metres quadrats (en un principi, estaven prevists 4.300 metres quadrats), en els quals es construiran 68 nous nínxols “arran de terra” en dos nivells. Les tombes són prefabricades i només cal incrustar-les a l'ambient.
El nou recinte es construeix amb la intenció de “potenciar l'atmosfera i confort del bosc cementiri”, així com disposar de “noves sepultures en terrasses prolongades en terraplens artificials, integrar l'arquitectura de les tombes en la natura i agrupar els nínxols en formacions de 5, 7 i 9 tombes ordenades en sèries successives amb separacions reduïdes entre elles per no permetre que s'integressin més tombes”. Aquesta disposició es fa per poder adaptar-se millor al terreny.
Els nínxols aniran, així, “en terrasses prolongades en terraplens parcials, minimitzant els desnivells i els moviments de terra, el que permet mantenir la cobertura arbòria, l'ombra i el confort”.
Prop de nou-cents mil
També s’aprofita per canviar la porta d'entrada al cementiri, ja que l'actual ja està una mica deteriorada. Es repararan els camins d'accés i s'han de construir tres escales per dur als nous nínxols. No s'ha d'oblidar que el cementiri està al vessant de la muntanya i, per tant, té un pronunciat desnivell.
A més a més, s'ha de canviar de lloc una font que hi ha al recinte i es renovarà la canalització del reg perquè en èpoques de sequera es puguin distribuir manualment cada quinze dies 50 litres per cada arbre i 20 litres per metre quadrat a les zones d'arbustos.
L'empresa Eurocatalana Obres i Serveis s'ha endut l'adjudicació de la urbanització del nou recinte (un concurs al qual van acudir un total de quatre empreses constructores).
Les obres costaran a l'erari públic un total de 963.975 euros i està previst que durin cinc mesos. Segons els responsables, “els terrenys des d’on es projecta l'obra són tots de titularitat municipal, per la qual cosa la seva execució podrà iniciar-se de manera immediata, sense necessitar cap mena d'expropiació ni d'actuació prèvia especial”.
A petició de la comunitat
La urbanització del cementiri es realitza a petició de la comunitat jueva resident a Barcelona.
Fins ara, el funcionament ha consistit en “la construcció progressiva de tombes, la major part a contrapendent i encabint el màxim nombre d'elles en bandes estretes a un costat i altre dels camins no pavimentats”. El bosc on està integrat el cementiri està compost, majoritàriament, de pins, alzines, matolls i xiprers.
Tot aquest plantejament “vol millorar-se reforçant el caràcter de bosc mediterrani del recinte, redefinint un nou sistema d'implementació de les tombes que requereix la necessitat d'ampliació actual del cementiri jueu de Collserola”.
Com assenyala l'últim projecte redactat, “els criteris del disseny que prevalen són [entre d'altres] preservar i potenciar l'atmosfera i el confort del bosc-cementiri”.
Primer projecte, l'any 2017
Sobre aquest cementiri ja va fer el 2017 un projecte l'estudi d'arquitectes Estudi Martí Franch juntament amb l'equip d' Ardèvols Consultors Associats. “El cementiri jueu de Collserola té una atmosfera pròpia. L'ombra de la canòpia de pins i alzines i la discreció dels nínxols arran de terra genera una alternança de vistes curtes i llunyanes reconfortant. La integració de les tombes en forma de terrasses ajuda a integrar aquestes ‘escriptures’ en el paisatge”, deia l'arquitecte en aquest projecte.
L'any 2020, el bufet Segos Management va desenvolupar i actualitzar aquell projecte, mantenint les línies generals del mateix però prioritzant determinades qüestions. “L'objectiu és prioritzar les concentracions en nombre variable per a la seva millor adaptació al terreny i amb els espais de separació entre agrupacions plantades amb arbres, el que ha reforçat amb un programa de noves plantacions per contribuir a preservar l'atmosfera i el confort del conjunt millora notablement la seva integració paisatgística”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
