Així ha afectat la sequera a la temperatura a Barcelona: Més fred o més calor?
Un estudi publicat a la revista Science l'any passat, va analitzar com la sequera extrema dispara les temperatures
Estat de la sequera a Catalunya: un dels pantans de Barcelona comença a deixar anar aigua després de les pluges
La ciutat de Barcelona deixa enrere una de les pitjors sequeres dels últims temps. Però, com ha afectat aquest episodi a la temperatura de la ciutat?
A menys pluges, més calor?
Un estudi (Record-shattering 2023 Spring heatwave in western Mediterranean amplified by long-term drought) publicat a la revista Science l'any passat, va analitzar com la sequera extrema dispara les temperatures.
La clau d'aquest estudi se centra en la interacció entre la humitat del sòl i la temperatura ambiental. En aquest context, parlem del concepte d'evapotranspiració, el procés pel qual la vegetació i el sòl humit alliberen aigua a l'atmosfera.
Imatge d'arxiu de la sequera en un pantà
Normalment, en aquest procés es refreda l'entorn en absorbir energia solar, la qual cosa faria descendir la temperatura ambiental. Però, com és possible que l'energia que es percep de la radiació solar, faci refredar l'entorn?
Doncs bé, en aquest procés d'evapotranspiració, perquè l'aigua passi d'estat líquid a vapor, es requereix energia, que en la seva major part procedirà principalment de la radiació solar. Aquest canvi de fase absorbeix una quantitat significativa de calor, coneguda com a entalpia de vaporació.
Quan aquesta energia solar incideix sobre una superfície humida o una planta, part d'aquesta energia no es transforma en calor sensible (que el normal seria que eleves la temperatura de l'entorn), sinó que s'utilitza per trencar els enllaços d'hidrogen entre les molècules d'aigua, cosa que permet la seva evaporació.
Un carrer a El Clot de Barcelona amb pluja
En consumir aquesta energia en el canvi de fase, es redueix la quantitat de calor disponible per escalfar l'aire o el sòl circumdant, la qual cosa dona com a resultat un efecte de refredament local. Aquest fenomen és similar al que sentim en sortir de l'aigua en un dia ventós: l'evaporació de l'aigua en la nostra pell absorbeix calor i ens fa sentir fred.
No obstant això, durant la sequera, aquest mecanisme es debilita, ja que no hi ha humitat superficial disponible i l'energia solar es converteix, directament, en calor sensible, la qual cosa implica un augment de les temperatures.
En aquesta passada sequera rècord de 2022-2024 a Catalunya, amb precipitacions molt per sota de la mitjana històrica, es van observar increments de temperatura significatius. L'estudi conclou que el sòl sec actua com un amplificador de temperatura, mentre que el sòl humit pot reduir la temperatura en més de 2 °C.
Pluges a Barcelona
L'impacte a Barcelona
A la ciutat comtal, els efectes són evidents, tant en època estival com en altres estacions. Durant l'estiu de 2022, les temperatures diürnes van superar els 35 °C en múltiples ocasions, un fenomen vinculat no només a l'escalfament global, sinó també a la manca d'humitat en el sòl i la vegetació del seu voltant.
A més, els ecosistemes urbans, amb superfícies impermeables com l'asfalt, agreugen aquest efecte, conegut com a “illa de calor urbana”, o “cúpula de calor”, fent que l'impacte sigui més pronunciat que en àrees rurals.
D'altra banda, des d'aquest estudi es conclou que la sequedat i, en alguns casos fins i tot, l'aridesa del sòl, ha contribuït en aquesta època de sequera pluviomètrica a l'augment de 2,2 °C les temperatures ambientals, evidenciant el paper crucial de la humitat del sòl en l'amplificació de la calor.
Projeccions de futur
L'estudi destaca que l'impacte de la sequera és més fort a primavera a causa de la major radiació solar, i també està present a la tardor. No obstant això, a l'estiu no hi ha variació significativa perquè el sòl ja està naturalment més sec que la resta de l'any.
Un nen es refresca contra la calor en una font
L'estudi també adverteix que, amb les mateixes condicions sinòptiques, les temperatures actuals són més altes que fa 50 anys, la qual cosa suggereix que el canvi climàtic està potenciant aquests efectes.
Projeccions de l'IPCC indiquen un augment de l'aridesa en un 20-30% per a 2050 al Mediterrani, la qual cosa podria portar a estius amb temperatures diürnes extremes més freqüents i un major risc d'incendis forestals en àrees com el Parc de Collserola.
Per mitigar aquests efectes, els experts suggereixen estratègies com la reforestació amb espècies resistents a la sequera i l'expansió de zones verdes urbanes, que podrien ajudar a regular les temperatures i reduir l'impacte de la sequera a Barcelona.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
