El carrer curiós de Barcelona que molt pocs coneixen: mesura menys de quatre metres i té més de 1000 anys d'història
Aquesta zona conserva llegendes medievals i l'aroma característic de l'antiga taverna que va donar nom al passatge
T'hi pot interessar: Aquesta és el carrer més "pijo" de Catalunya segons la IA: "Llum màxima, exclusivitat i alt preu immobiliari a prop de Barcelona"
Notícies relacionades
- Aquesta és l'estació més profunda del metro de Barcelona: més de 74 metres i entre les més fondes d'Europa
- L'esmorzar preferit de Silvia Abril es serveix en aquest restaurant de Barcelona: "És un lloc de menjar real"
- El restaurant de Dabiz Muñoz a Barcelona que ha sorprès a Natalia Lacunza: "Està cruixent. Boníssim"
En ple cor del Born, entre la Basílica de Santa Maria del Mar i els antics pòrtics del carrer de les Caputxes, s'amaga un diminut passatge que pocs turistes i locals coneixen: el carrer de l'Anisadeta.
Amb tot just quatre metres de longitud, aquest estret tram de pedra conserva segles d'història i tradicions, unint passat medieval amb la memòria viva de la Barcelona marinera.
Un vestigi de la Barcelona medieval
Tot i que la seva mida pugui semblar insignificant, el carrer de l'Anisadeta és un veritable testimoni de l'urbanisme medieval barceloní. El seu origen es remunta al segle X, quan els voltants del port i el Born començaven a configurar-se com el centre neuràlgic de l'activitat comercial i marítima de la ciutat.
Carrer de L'Anisadeta
En aquell moment, el carrer era lleugerament més llarg; la demolició d'un voladís va reduir la seva extensió, una pràctica comuna en aquella època per reorganitzar l'espai urbà dins les muralles.
El seu nom prové de "Ca n’Anisadeta", una antiga taverna on els pescadors i treballadors del port es reunien per beure anisadeta, una beguda d'anís amb aigua que endolçava les llargues jornades de treball. Aquest local es va convertir en un punt de referència al barri, deixant una empremta que perdura.
Llegenda i tradició
El carrer també està envoltat d'una curiosa llegenda urbana. Es diu que en aquest petit passatge vivia una jove que venia anís als pescadors i la qualitat bellesa i amabilitat van conquerir molts homes.
No obstant això, va desaparèixer misteriosament un dia, generant rumors sobre si va fugir voluntàriament o si va ser segrestada per un pretendent obsessionat. En el seu honor, el passatge va rebre el nom que conserva fins avui, i el seu aroma a anís segueix evocant aquell passat.
A pocs metres, el carrer de les Caputxes encara conserva els característics voladissos medievals, un record tangible de com s'estructurava la Barcelona del segle X i posteriors segles, on cada racó tenia un propòsit funcional i social.
El carrer l'Anisadeta de Barcelona
Un passeig curt
Recórrer el carrer de l'Anisadeta pot prendre's literalment en uns pocs passos, però el seu valor històric és incalculable. Aquest diminut passatge reflecteix com, fins i tot als racons més petits, es pot llegir l'evolució de la ciutat, els seus costums i la seva arquitectura.
Mentre que la Gran Via de les Corts Catalanes ostenta el títol del carrer més llarg de Barcelona amb els seus 13 quilòmetres, l'Anisadeta demostra que la història no es mesura en metres, sinó en memòria i tradició.
Barcelona i els seus racons amagats
La capital catalana està plena de carrers, passatges i places que semblen invisibles a simple vista, però que conserven segles d'històries entre les seves pedres. El Born, en particular, ofereix un mapa de secrets medievals: des dels antics murs i els pòrtics fins als patis amagats d'edificis que han resistit guerres, revolucions i la transformació urbana del segle XX.
L'Anisadeta és un exemple perfecte de com la història conviu amb la vida quotidiana, envoltada de cafeteries, petites boutiques i restaurants que preserven l'encant del barri.
Per a aquells que passegen pel Born, descobrir el carrer més curt de Barcelona és com obrir un petit llibre d'història: quatre metres que expliquen mil anys. Un recordatori que, a Barcelona, cada racó té alguna cosa a explicar, i que fins i tot el carreró més diminut pot convertir-se en un tresor urbà per a aquells que saben mirar.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial