'Giselle' al Liceu, un bon ballet, ni més ni menys
Tot en aquesta 'Giselle' és com un espera. L'escenografia, clàssica i bella, el vestuari acord amb l'obra, la coreografia, una evolució de l'original que intenta ressaltar les millores tècniques del present. I els ballarins, simplement perfectes
Si la temporada anterior fou una de les millors dels últims anys, en gran part per l'estat de gràcia de Nadine Sierra a la qual vam poder gaudir en diverses ocasions gràcies a una gestió de les seves actuacions que ningú entén, la temporada liceística 25/26 no està, ni de bon tros, a l'altura de la de l'any passat i no ha pogut començar pitjor.
Una inauguració de temporada de tercera, una primera òpera, en txec, La guineu astuta on el millor que es va poder fer és no anar-hi, i un espectacle contemporani visualment correcte, però amb una música insuportable, tot això en un Liceu aïllat per unes obres eternes, res gens respectuoses amb els ciutadans i que ja estan remenades en el costat suposadament acabat.
Però a la tercera ha anat la vençuda. La Giselle que ofereix el cos de ball de l'òpera estatal de Baviera és un exercici més que correcte de com ha de ser el ballet clàssic.
Escenografia i vestuari clàssic posats al servei d'un dels arts escènics més cruels amb els qui hi participen, exigeix un sacrifici enorme i la recompensa és minúscula.
Les grans estrelles no aconsegueixen guanyar-se bé la vida i el cos de ball, format per autèntiques estrelles, no passa de tenir un salari digne que s'acaba quan superen els 35 anys. Vocació al servei d'un art que es basa en el fet que l'absurdament difícil semblin senzill.
Imatge de 'Giselle' al Liceu
L'òpera estatal de Baviera té un cos estable de ball de més de 80 persones, com la gran majoria de cases d'òpera, que es mouen entre les 80 i 150 persones. Baviera, París, Milà, Roma, Londres,…. Mantenen un ballet professional que participa en les seves òperes i, a més, desenvolupa un repertori propi.
Omplir cada dia
La gran excepció és el Met de Nova York, perquè està associat amb el seu veí, l'American Ballet, qui participa en les òperes que ho requereixen.
Al Liceu ens vam carregar el 1988 un excel·lent cos de ball, amb Joan Magrinyà i Assumpciò Aguadé com a últims grans referents.
Un cos de ball que, a més, ha donat grans figures, destacant María de Ávila, no només pel temps que va ser primera ballarina sinó, també, per ser mestra de mestres com Víctor Ullate o Arantxa Argüelles per citar només dos dels seus alumnes.
El gran Àngel Corella va intentar crear un ballet estable, avalat ni més ni menys que per Hillary Clinton, i ningú li va fer cas.
El present al Liceu és un desert on de tant en tant arriba aigua des de fora, com és el cas de la meravellosa interpretació del ballet bavarès.
![Escena de 'Giulio Cesare' en el Liceu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/06\/06\/vivir-en-barcelona\/1003742663844_14693211_320x180.jpg"])
El teatre estava, com sempre que hi ha ballet clàssic, ple fins a la batalla, amb un públic una mica diferent del de l'òpera, més jove i majoritàriament femení, la qual cosa evidencia que sí hi ha públic per ampliar la temporada de ballet i per tenir un cos de ball propi.
El Liceu està tancat dos de cada tres dies de l'any, 17 dies a l'octubre sense cap representació. En lloc de somiar amb una segona seu podríem pensar a omplir la que tenim, i el ballet podria ser una excel·lent manera de dotar de més dies de vida al nostre teatre. L'òpera estatal de Baviera posa en escena 30 òperes i 20 ballets cada any… res més a afegir.
Imatge de 'Giselle' al Liceu
Tot en aquesta Giselle és com un espera. L'escenografia, clàssica i bella, el vestuari acord amb l'obra, la coreografia, una evolució de l'original que tracta de ressaltar les millores tècniques del present. I els ballarins, simplement perfectes.
Un misteri
L'esforç que requereix una representació de ballet fa que en cada funció els protagonistes canviïn. En les cinc representacions que podem gaudir veurem a quatre primeres ballarines en el paper de Giselle i a tres primers ballarins en la resta dels papers, per la qual cosa en cada representació es poden veure diferents matisos.
El que és impressionant d'un ballet del nivell de l'òpera estatal de Baviera és que la qualitat està assegurada, sigui qui sigui el protagonista.
![Jonathan Nott, el nuevo director musical del Liceu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/07\/12\/vivir-en-barcelona\/1003742673351_14862541_320x180.jpg"])
El cicle de dansa el componen aquest any quatre espectacles, el present, una gala d'estrelles, una mena de bolo que fan alguns primers ballarins de ballets molt reconeguts que acostuma a ser molt agraït visualment, i dos espectacles de dansa contemporània.
A més, aquest any tenim a l'abonament La Gioconda, una òpera que incorpora la dansa de les hores, magistralment representada el 2005 al Liceu per Angel Corella i Letizia Giuliani. Al programa d'enguany és un misteri qui ballarà, alguna cosa que no presagia res de bo.
La futura nova presidenta del Liceu té una tasca immensa per recuperar el nostre teatre. Sens dubte també té deures relacionats amb el ballet.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
