Així treballen els TEDAX, la unitat antiexplosius dels Mossos d'Esquadra: "Som els que estem quan els altres han d'allunyar-se."
Entre artefactes de la Guerra Civil i amenaces modernes, els agents més especialitzats del cos de policia català combinen ciència, tecnologia i adrenalina per protegir la ciutadania
Més: Així es formen els futurs Mossos d'Esquadra de tota Catalunya: després de les aules de l'ISPC
Notícies relacionades
És la unitat més especialitzada dels Mossos d'Esquadra. I també una de les més discretes. Els agents que la formen s'enfronten a situacions estressants. Treballen sota pressió, com tots. Però tenen un component afegit: es jueguen la vida davant explosius o amenaces químiques, biològiques i fins i tot radiològiques.
L'edifici d'Egara, el complex central dels mossos a Sabadell, és la base dels TEDAX-NRBQ. Encarregats de neutralitzar explosius i gestionar diferents perills, el seu treball implica precisió, riisc i una preparació constant. Cada intervenció, de fet, pot marcar la diferència entre el perill i la seguretat.
Ben poques vegades apareixen en els focus, però Metròpoli ha pogut accedir al museu i als despatxos de la unitat TEDAX, on el seu cap, el subinspector Eduard Bosch, ha atès a aquest mitjà.
"Som els que estem quan els altres han d'allunyar-se"
Allà, entre robots, vestits blindats, caixes metàl·liques i explosius ja neutralitzats es mouen els agents. Amb els anys han anat recopilant els objectes i eines de les intervencions a les quals s'han enfrontat. Algunes encara conserven els missatges dels delinqüents que van deixar notes escrites a mà amb instruccions per als policies. O amb advertències.
Artefactes explosius amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
El subinspector Bosch els descriu com “els que entren quan tots els altres han d'allunyar-se”. El seu treball comença just al punt on els protocols obliguen a evacuar i a suspendre qualsevol altra intervenció. Cada actuació és un exercici de precisió, paciència i nervis d'acer.
“La nostra missió principal és donar seguretat en tots els esdeveniments, que ningú surti perjudicat i aconseguir proves per dur a la justícia qui sigui autor d'aquests fets”, explica a aquest mitjà.
El subinspector i cap del TEDAX de mossos, Eduard Bosch, durant l'entrevista amb Metròpoli Barcelona
Amenaces d'abans i d'avui
Bosch reconeix que gran part de la seva feina segueix vinculada a troballes de la Guerra Civil. “L'any 2024 encara vam retirar i destruir 375 artefactes. Aproximadament la mitjana anual està sobre els 400”, detalla.
A aquests se sumen les amenaces més modernes: sobres, cartes o paquets que poden contenir des d'artefactes simulats fins a materials químics o biològics.
Artefactes explosius amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
Accés fàcil amb Internet i l'IA
El cap dels TEDAX adverteix del risc que “hi ha poques organitzacions amb capacitat, potser només estats, que puguin executar un atemptat d'aquest tipus”, però recorda que els coneixements i eines actuals faciliten que fins i tot individus puguin intentar crear riscos.
Evolució dels vestits protectors amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
“El que passa amb Internet i la intel·ligència artificial és que la barrera del coneixement s'ha descontrolat. Ara és molt més fàcil accedir a informació de com fer un artefacte o un risc químic”, comenta, assenyalant els coneguts com els “McGyvers”: còctels incendiaris de fabricació casolana elaborats amb productes d'ús quotidià.
Artefactes explosius amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
La tecnologia com a espasa de doble tall
Bosch reflexiona sobre aquesta evolució tecnològica dels TEDAX: “Abans, un iniciador era un rellotge temporitzat força bàsic; ara podem trobar sistemes amb Arduino o fins i tot amb intel·ligència artificial que són més difícils d'atacar”. Reconeix que la mateixa tecnologia que salva vides també pot ser usada per fer mal.
Artefactes explosius amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
A més, la col·laboració internacional és clau. “Estem en contacte amb Europol, amb CNP i la Guardia Civil, i tenim un intercanvi tècnic molt gran. Per davant de tot està la vida de les persones, però hi ha un plus pel risc que implica”, afegeix.
Un simulador de vestit explosiu Barcelona
Formació extrema
Aquesta àrea de mossos compta actualment amb uns 55 efectius distribuïts per tota Catalunya. Actualment, 21 alumnes cursen la formació més dura del cos: 15 mesos d'especialització en desactivació d'explosius i riscos NRBQ.
Artefactes explosius amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
“És un curs molt dur. Quan tinguem aquests nous efectius, reforçarem l'àrea i continuarem donant cobertura a tot el territori català”, comenta Bosch.
Evolució dels vestits protectors amb els quals ha treballat la unitat TEDAX de mossos al llarg dels anys Barcelona
La formació no només exigeix resistència física --“el uniforme pesa més de 40 quilos i cal poder treballar amb ell durant hores”— sinó també operativa. Cada intervenció combina coneixements teòrics amb pràctica de camp, incloent descontaminació i ús d'eines especialitzades.
Eines i perfils
La unitat treballa amb tot tipus d'instruments, però no hi ha una “eina estrella”. “El ideal és treballar amb totes les necessàries, depèn de la situació. Cada intervenció és diferent; el que salva la vida en un cas pot ser inútil en un altre”.
Artefactes explosius amb els quals ha treballat la Barcelona
