Estimada Ada,

T’escric aquestes ratlles des del respecte. Respecte per fer dues coses bones per Barcelona: posar-la “guapa” i tocar els collons.

Penso que ara mateix Barcelona s’està posant guapa (sí, és una mica ranci treure del calaix el lema de “Barcelona posa’t guapa”, però em va bé pel que intento dir). Barcelona està guapa, perquè les persones que la dirigeixen ho fan posant als barcelonins per davant de totes les altres coses, i això és bo.

D’altra banda, tocar els collons normalment també és bo, i aquesta administració ho està fent en molts sectors que estaven acostumats que ningú arribés tan avall. De fet, segurament, al mateix moment que molts ciutadans celebraven la teva victòria, en alguns restaurants de luxe (d’aquells on depenent de qui siguis encara et tanquen una saleta perquè puguis encendre un puro) alguns alts directius dibuixaven “plans de xoc” per sobreviure al teu mandat.

Amb tot això, però, hi ha una excepció que no entenc: la del lobby hoteler. Si jo fos un dels grans propietaris del lobby hoteler de Barcelona i el dia de les eleccions me n’adono que Ada Colau ha guanyat i vol allunyar la dependència de Barcelona cap al turisme per “retornar-la” als barcelonins -per dir-ho sense embuts-, m’hagués cagat de por. En canvi, avui estaria molt i molt content i viuria preguntant-me per què no t’havies presentat abans.

I per què dic això? Doncs perquè heu impulsat diferents mesures que els ajuden a concentrar i guanyar més i més diners, en lloc de distribuir-los millor. De què parlo? Doncs per exemple: Si cada any arriben més visitants a la ciutat, i al mateix temps, no permetem obrir nous hotels, els actuals faran més negoci i tindran més poder. Gomet verd.

I si ataquem als pisos turístics i els tanquem, els hotels faran més negoci i tindran més poder. Gomet verd. I és en aquest aspecte on voldria posar més èmfasi: no entenc el problema que teniu amb Airbnb. Airbnb no l’hauríem de veure com una gran empresa, sinó com a milers de petites empreses: propietaris que moltes vegades tenen un pis i el volen oferir a visitants per guanyar uns calerons. I la clau de la plataforma, precisament, és la confiança entre usuaris, posant al mateix nivell els que ofereixen que els que consumeixen, i molts (moltíssims) d’ells ni tan sols s’emporten els trastets quan un visitant els ocupa la casa uns dies.

Evidentment, els veïns d’un pis que es lloga a Airbnb es poden, i s’han de cabrejar, si el pis l’omplen deu borratxos americans que intenten muntar el nou Woodstock a Muntaner amb Sepúlveda. I evidentment s’hi ha de fer alguna cosa. Però prohibir Airbnb n’és la solució?

Entenc que estic sent generalista i que el que s’ha prohibit són els lloguers de pisos il·legals, però… per què són il·legals? Perquè fan soroll? Perquè no paguen impostos? Ho dic perquè aquestes dues coses tenen solucions senzilles que acabarien amb el problema però, ja que la prohibició segueix vigent, entenc que deu haver-hi quelcom que se m’escapa.

Per ser constructiu, però, aquí va la meva proposta per atacar els dos problemes que més ressonen:

  1. Permetem que tothom qui vulgui posi casa seva a Airbnb sense por de l’Administració. A canvi, demanem-li que pagui un impost per cada nit que la tingui ocupada (més enllà de la taxa turística). Sense riscos ni pagaments per avançat. Et va bé? Pagues. No et va bé? No pagues. I que els diners recaptats vagin, per exemple, a la millora de l’edifici, o a baixar els costos que genera el manteniment d’aquell bloc als propietaris i així tots contents.

  2. Ara, amb això resolt, parlem del soroll: instal·lem un dispositiu que controli els decibels a cada pis. Què costaria, 30€, 40€ cada dispositiu? Que els pagui el propietari, evidentment. I quan estigui posat, controlem quins pisos fan soroll: Que ve una família tranquil·la, o un britànic borratxo però que per alguna raó decideix emborratxar-se i fer soroll fora del pis i no a dins? Cap problema. Que ve el nou Woodstock? Multa-que-te-va. A l’usuari, a la plataforma, a qui vulguem. Multem-los a tots. Segur que si establim sancions pels propietaris si els seus “convidats” es porten malament, la plataforma serà prou llesta de cobrar la multa als mateixos usuaris, que al final, acabaran per no utilitzar la plataforma perquè els surt molt més cara que un hotel.

    Tot això ve perquè l’altre dia, el meu amic Miguel, de Madrid, que viu de lloguer i té 3 filles, m’explicava que havia demanat una hipoteca per comprar un pis petit (un estudi) i oferir-lo per Airbnb. Si li va bé el negoci, ho farà dues vegades més, i podrà donar una seguretat a les seves filles que ell no va tenir quan va emigrar a Espanya fa tretze anys. I després em va dir: “¿Ves? Suerte que no vine a vivir a Barcelona. Allí sería más complicado esto, ¿no?” Doncs la veritat és que sí.

    P.D.: Amb tot això, si el nostre pla té èxit, de passada també aconseguirem tocar una mica els collons, finalment, al lobby hoteler. I ja podrem dormir tranquils del tot.