Quina és la pèrdua raonable del Circuit de Catalunya per poder justificar l'impacte econòmic que té en el país? I qui s'ha de fer càrrec d'aquestes pèrdues? Aquests dos interrogants i les seves respostes haurien de formar part d'un debat públic sobre el futur d'aquesta instal·lació esportiva, l'activitat de la qual està pràcticament en mans dels organitzadors del circ de la Fòrmula 1. L'anunci de l'Ajuntament de Barcelona del seu propòsit  de disminuir progressivament la seva aportació al Circuit ofereix una oportunitat d'or per fer-lo, previ a centrar-nos tots plegats en la crítica o l'elogi de la decisió municipal.

Hi ha pèrdues (uns sis milions anuals), hi ha impacte econòmic (casi tres-cents milions) i hi ha també aportacions públiques anuals de la Generalitat (uns sis milions), l'Ajuntament barceloní (uns quatre milions) i de la Diputació de Barcelona (dos milions) i tot i així, el govern català ha d'equilibrar els comptes del circuït de tant en tant. Acceptat per tothom que les instal·lacions de Montmeló no es poden mantenir amb els ingressos propis generats per la seva organització dels mundials de cotxes i motos, què s'ha de fer?

El que és molt difícil de justificar és que els barcelonins hagin de finançar el circuit per doble via (aportació local i nacional) o per triple si hom és aficionat a les curses. Si aquesta és una infraestructura esportiva d'estat i la Generalitat creu imprescindible mantenir-la oberta, atesa la projecció internacional que aporta i els beneficis que implica pel PIB, la solució està cantada. Hi dedica quinze o vint milions anuals i tots contents. 

O no. Perquè evidentment són molts diners públics invertits en una activitat esportiva que en darrera instància depèn d'una negoció plurianual amb unes empreses que disposen dels drets exclusius dels dos grans espectacles de cada temporada. Es podria al·legar que les instal·lacions tenen un rendiment social paral·lel i actuen com a incentiu per a la formació d'esportistes d'èlit i campions mundials, especialment en motociclisme. I essent certa aquesta funció, la pregunta segueix essent igualment rellevant: està justificat l'esforç públic?

El Parlament ha dedicat moltes estones a parlar del projecte de Barcelona World o com es digui ara, però fa molts anys que no dedica un debat al futur del Circuit de Barcelona-Catalunya, una realitat que amenaça amb tenir certa influència negativa en els propers pressupostos si s'accepta el manteniment de la fòrmula actual de la que el govern municipal de Barcelona s'en despenjarà progressivament, segons acaba d'advertir. Sembla una ocasió molt propicia per desafiar al sector privat més beneficiat per aquest reclam esportiu a prendre els riscos pertinents de voler mantenir-lo viu o callar per sempre. O, com a mínim, per establir una rígida línia vermella en l'aportació pública. Els temps dels pous sense fons per tot allò que no forma part del nucli dur de l'estat de benestar haurien de ser conjugats en passat. Les curses de motos i cotxes són apassionants, però no tant.