Localitzen restes humanes de l'antic cementiri de l'Hospital de la Santa Creu al Raval
L'aparició permet confirmar l'estreta relació d'aquesta zona amb les pràctiques mèdiques i anatòmiques desenvolupades a l'Hospital, on es realitzaven enterraments en condicions "inhumans"
Barcelona reformarà la conflictiva plaça annexa al mercat de la Boqueria
El passat ressorgeix sota els carrers del Raval. Durant les obres de millora als Jardins del Doctor Fleming i la plaça de la Gardunya, els equips arqueològics han localitzat restes òssies humanes pertanyents a l'oblidat cementiri de l'Hospital de la Santa Creu, el conegut ‘Corralet’.
La troballa inclou 25 cossos d'homes, dones i nens enterrats entre els segles XVIII i XIX, alguns encara amb rosaris i medalles personals. Les tombes, simples o en taüts de fusta, estaven intactes, la qual cosa suggereix que els cossos no van ser traslladats després del seu enterrament.
Aquests descobriments reescriu part de la història funerària de la ciutat, ja que demostra que el ‘Corralet’ va seguir actiu fins i tot després de l'edicte de Carles III de 1775, que prohibia els enterraments dins del nucli antic.
Mapa de donde se han encontrado los restos
Els arqueòlegs també han descobert una gran cisterna oculta, en una zona que antics plànols descriuen com a espai de bugaderies i quarter de bugaderes. Abandonada a mitjan segle XIX, va ser reutilitzada per a albergar restes humanes, possiblement en una reordenació del cementiri.
Nova informació
Els treballs arqueològics també han confirmat l'estreta relació d'aquesta zona amb les pràctiques mèdiques i anatòmiques desenvolupades a l'Hospital de la Santa Creu. Al costat de l'antic cementiri del ‘Corralet’ es trobaven l'Aula d'Anatomia i el dipòsit de cossos per disseccions, espais vinculats posteriorment a la construcció de la Reial Acadèmia de Medicina (1764–1786) i el seu teatre anatòmic.
Aquest conjunt de descobriments ofereix una nova mirada sobre la realitat sanitària i social de Barcelona dels segles XVII al XIX, marcada per l'alta densitat de població, la insalubritat i les epidèmies recurrents. Documents històrics, com el Dictamen de l’Acadèmia mèdico-pràctica de Barcelona (1784), ja advertien llavors de la saturació del ‘Corralet’ i de les "condicions inhumanes" en què es realitzaven els enterraments.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial