Barcelona inverteix quatre de cada 10 euros recaptats en impostos sobre l'habitatge a pal·liar la crisi habitacional

Barcelona és la ciutat que més recapta i que més gasta en habitatge de tota Catalunya. Concretament, destina quatre de cada 10 euros recuperats de gravàmens com l'IBI, les llicències urbanístiques o les cèdules d'habitabilitat a polítiques per pal·liar la crisi habitacional.

Vulnerables, promotores y propietarios: los 'derrotados' con la ruptura de las negociaciones sobre la modificación del 30%

Són dades de l'estudi Habitatge: recapte vs despesa pública. Anàlisi de la despesa pública en habitatge respecte a la recaptació fiscal per habitatge de la càtedra Grup Tecnocasa - UPF, en conjunt amb la càtedra Habitatge i Futur - UPF i l'Associació de Constructors i Promotors de Catalunya (APCE).

A partir dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2023 i la despesa de l'administració central, Catalunya i els municipis de més de 25.000 habitants, l'informe quantifica que la capital catalana recapta més de 916 milions d'euros en impostos sobre l'habitatge, dels quals destina un 38% al mateix.

Moment de la roda de premsa de presentació de l'informe APCE

Molta pressió fiscal, poca inversió

A més de Barcelona, les altres ciutats que reben més finançament de la pressió fiscal es troben a l'àrea metropolitana i en la segona corona: L’Hospitalet de Llobregat (89 milions), Terrassa (74 milions), Sabadell (68 milions) i Sant Cugat del Vallès (67 milions).

Una de les principals conclusions de l'anàlisi és que la recaptació no es tradueix en una major despesa en habitatge. És el cas de grans ciutats com L’Hospitalet de Llobregat i Badalona, que inverteixen només un 4 i un 6%, respectivament, en aquesta matèria.

Segons les dades, L’Hospitalet inverteix una mitjana de 34 euros per llar i Badalona 40 euros.

Gran esforç a Santa Coloma

Per contra, Santa Coloma de Gramenet, un dels municipis de Catalunya que menys recapta, destina una proporció de 641 euros per habitatge. És a dir, gairebé el 36%.

Mireia González, alcaldesa de Santa Coloma: "El barrio del Raval es una prioridad y será el nuevo centro"

El Prat de Llobregat és una altra de les ciutats assenyalades per l'estudi com una de les que més inverteixen en habitatge -la tercera, específicament- amb una inversió de 256 euros per llar.

Més recursos públics

L'informe l'han presentat el president de APCE, Xavier Vilajoana, el director d'Anàlisi de Grup Tecnocasa-UPF Lázaro Cubero i els catedràtics José García Montalvo i Josep Maria Raya aquest dijous, 26 de juny.

Durant la roda de premsa, han plantejat que la solució a la crisi d'habitatge a Catalunya passa per dedicar més recursos a la despesa pública en habitatge, ja que Espanya destina un terç de la mitjana europea del seu pressupost a aquesta qüestió.

“El Govern diu que és important, però després no hi ha pràcticament res d'inversió”, ha afirmat el catedràtic José García Montalvo, alhora que ha destacat que es podria estudiar donar una visió finalista als impostos sobre l'habitatge.

En conjunt, les Administracions van destinar a polítiques d'habitatge el 25% de la recaptació obtinguda pel fet imposable d'habitatge el 2023, de la qual part prové dels fons Next Generation.

Un cartell d'un pis en lloguer en una imatge d'arxiu EUROPA PRESS

Els experts conclouen que si aquest percentatge es triplicara (al voltant del 75% de la recaptació) durant els pròxims 10 anys es disposaria del pressupost suficient per generar les habitatges socials que Espanya necessita per equiparar-se a la mitjana de la UE, ja que ara compleix amb un 1,1%.

Reduir la càrrega fiscal

Així mateix, els investigadors han proposat reduir la càrrega fiscal sobre l'adquisició, tinença i enajenació de béns. El valor ‘Tipus marginal efectiu d'imposició’ es situa en el 30% davant el 10% de l'OCDE i el 7% de la UE, “el que dificulta l'accés a l'habitatge”.

Vilajoana, d'altra banda, ha insistit que “la recaptació no està correlacionada amb l'eficiència”, ja que els ajuntaments que imposen una taxa més alta “tampoc lliuren la llicència urbanística en tres mesos, per exemple”.

A més, ha recordat que els municipis tenen 40.000 milions d'euros de superàvit paralitzat, ja que la llei de hisendes locals se l'impedeix. D'aquesta manera, amb un “canvi legislatiu”, es podria aconseguir portar aquesta finançament a la crisi habitacional.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial