Consell de Cent, de illa super exemplar a caos viari: un esborró de la vianantització de Barcelona
Cotxes, motos i furgonetes de càrrega i descàrrega ocupen diàriament la meitat d'un carrer que prometia prioritzar al vianant
Nou revés judicial: dues sentències tomben la 'superilla' de l'Eixample de Barcelona
Noticias relacionadas
El vianant semblava haver vençut la guerra al carrer Consell de Cent, però la realitat és que el cotxe mai s'ha arribat a retirar del territori conquerit per l'Eix Verd, la superilla més gran de Barcelona.
Entre 2022 i 2023, un tram de la que era una de les vies més transitades del centre de la capital catalana es peatonalizó en el marc de la implementació del pla estrella amb identitat verda de l'exalcaldessa Ada Colau: les superilles, que, en essència, són espais, o illes no contaminants, que es creen retirant cotxes dels carrers i habilitant noves zones d'oci, exercici o àrees verdes.
Després de l'any d'obres, i amb una entusiasta acollida per part dels veïns, es va estrenar l'esperada versió peatonal i menys contaminant de Consell de Cent, on la vegetació va passar a ocupar un 12% del carrer, enfront del 1% amb el qual comptava.
Cotxes i furgonetes al carrer Consell de Cent, a l'Eixample Barcelona
L'illusió de l'èxit es va esvair en qüestió de setmanes, amb el creixent fart dels passejants al veure tantes motos, cotxes, patinets, bicicletes i furgonetes circular per aquell carrer que prometia l'excepcionalitat de donar prioritat als vianants a l'Eixample.
Març de 2025. La nova Consell de Cent està a punt de complir els dos anys i des de Metròpoli hem aprofitat l'ocasió per actualitzar la valoració dels veïns que, en un principi, van abraçar la reforma anticontaminant. Aquesta és la situació ara:
Àngels i Eduardo, una parella que viu al polèmic carrer, expliquen que, tot i que els semblava que la idea de reforma "era bona", ara la via s'ha convertit en un "salvi's qui pugui" entre una marea de vehicles que circulen per l'andana (és a dir, per qualsevol punt del carrer).
"Hi ha més cotxes. Abans venien només per un costat i ara passen i aparquen per on volen. No hi ha cap norma de res", explica el porter d'un bloc de vivendes de Consell de Cent.
Un entorn no apte per a cotxes
Aquest 12% de vegetació que estava ideat per decorar els carrers i afavorir la seva sostenibilitat no ha aguantat la imprevista presència constant de vehicles.
"Veieu com està tot?, Quin cura tenen?", protesta una veïna nascuda i criada a l'Eixample.
Bancs trencats a causa de xocs de cotxes i motos, jardins descuidats i la meitat de l'andana ocupada per furgonetes de càrrega i descàrrega que subministren els productes que necessiten els comerços. "En fi, un desastre", expressa Àngels entre sospirs.
La càrrega i descàrrega: un problema irremediable
La carretera ha desaparegut i l'andana s'ha convertit en una plataforma única. S'han instal·lat bancs, s'han plantat més arbres… L'únic que no ha mutat de cap forma són les botigues, que estan ubicades al més important eix comercial barcelonès.
Cua de furgonetes de càrrega i descàrrega a Consell de Cent Barcelona
Establiments que, òbviament, necessiten importar els productes que venen. A les 11:00 hores del matí d'un dimarts, una cua de furgonetes ocupa el costat dret de Consell de Cent.
"Pel pes que portem, hem de parar aquí sí o sí", assenyala un dels repartidors amb la furgoneta aparcada. "Les zones de càrrega i descàrrega estan molt lluny, se'ns complicaria moltíssim. Entenc que depèn de l'horari pot ser incòmode per als vianants, però no podem fer-ho d'una altra manera", argumenta el treballador.
Els veïns, en aquest cas, es mostren comprensius sobre la necessitat del servei. Tanmateix, insisteixen que creen una distribució "caòtica" i consideren que l'Ajuntament "no s'havia plantejat la situació amb deteniment".
Cotxes i furgonetes de càrrega i descàrrega a Consell de Cent Barcelona
Resultats que només brillen el diumenge
Amb tot, l'utòpic projecte inicial de la peatonalització de Consell de Cent només deixa entreveure les seves aspiracions l'últim dia de la setmana, quan no hi ha trànsit i les botigues estan tancades.
"Vens un diumenge al matí i és meravellós", comenta una resident. “Està bé el cap de setmana. Els diumenges la cosa està més tranquil·la”, corrobora una altra veïna.
Historial de cops judicials
Les queixes dels veïns es queden curtes si es comprova l'historial de sentències per les quals s'ha vist amenaçada la superilla.
En abril de 2024, el jutjat de lo Contenciós-Administratiu va anul·lar la transformació en eix verd del carrer Comte Borrell, ordenant que tornés al seu estat previ segons el PGM de 1976.
La sentència, impulsada per la Unió d’Eixos Comercials Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta), va considerar que la reforma hauria d'haver-se tramitat amb una modificació del Pla General Metropolità i no com una obra ordinària, al tractar-se d'una intervenció urbanística de major abast.
Aquesta sentència es va sumar a una altra anterior que, el 2023, ja havia anul·lat la reforma de Consell de Cent, també dins del projecte de les superilles impulsat durant l'administració Colau.
En resposta, el consistori va anunciar que recorreria la decisió "per un principi de responsabilitat i continuitat institucional", tot i que la seva llavors tinent d'alcalde, Laia Bonet, va reconèixer que era necessari debatre si aquest model de pacificació urbana era l'adequat per a la ciutat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
