Set funcionaris ferits en 48 hores: inici d'any negre a les presons barcelonines

Dràstic inici d'any per a les presons catalanes. El primer cap de setmana de 2025 s'ha saldat amb en mans d'interns. Unes dades que Marea Blava ha denunciat a Metròpoli i que, segons els mateixos, reafirmen la tendència al alça de l'agressivitat dels presos durant els últims anys. "Nadal sempre són dates conflictives", expressa Roberto, portaveu de l'associació.

Set funcionaris ferits

El balanç, tres dies després de començar l'any, és negatiu. Un dels incidents més greus va ocórrer el diumenge dia 5 al matí a Brians 2, la presó de Sant Esteve Sesrovires. Un intern en primer grau va atacar a tres funcionaris per sorpresa quan aquests el traslladaven de cel·la. 

Com a conseqüència dels cops, dues de les víctimes van rebre atenció sanitària, una d'elles per una contusió a la cara i una altra per la fractura d'un dit de la mà. No és la primera vegada que el pres protagonitza un incident, segons asseguren a aquest mitjà fonts internes de la presó.

Exterior de la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires EUROPA PRESS

A Ponent, Lleida, també tres funcionaris van sofrir diverses lesions quan intentaven rescatar un pres d'un incendi que ell mateix havia provocat a la cel·la. El reclús els va colpejar amb força, provocant-los diverses lesions.

Paral·lelament, una dona va ser agredida a Puig de les Basses, Figueres. Des de Marea Blava incideixen en la importància d'aplicar el reglament als presos que tenen un mal comportament, una dinàmica "essencial per evitar aquest tipus de situacions", però que, segons lamenten els mateixos, "no sempre es posa en pràctica".

Baralla a Brians 1

Brians 1, coneguda per ser la presó més perillosa de Catalunya, tampoc s'ha lliurat. El passat 6 de gener, un dia després dels anteriors incidents, vuit interns van protagonitzar una baralla multitudinària, per la qual han estat sancionats amb l'aïllament penitenciari.

A conseqüència de la baralla, un funcionari va rebre un fort cop en el colze. Va ocórrer al mòdul 3, el més conflictiu de la presó.

Centre penitenciari de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires Gencat

De fet, a Brians 1 els treballadors s'han posat les piles, i segons ens comentaven els mateixos, s'estan realitzant "més decomisos que mai". Això ha portat els funcionaris a tenir un major control sobre els interns, especialment després dels vis-a-vis, moment en què els presos aprofiten per introduir droga. "Abans, si la quantitat no superava els 100 grams, no hi havia conseqüències. Ara sí", explica Roberto a aquest mitjà.

Aplicar el règim tancat

Un altre dels aspectes que exigeixen des de Marea Blava és una major aplicació del règim tancat, una modalitat d'aïllament per aquelles persones privades de llibertat que compleixen condemna i que són qualificades de perillositat extrema o inadaptades als altres règims de vida.

Des de l'associació denuncien que en molts casos no s'aplica el règim tancat perquè la direcció "no ho veu necessari", la qual cosa té un efecte crida per a la resta de presos, que "s'aprofiten de la passivitat". "Estem segurs que si usem aquesta modalitat d'aïllament en més ocasions es reduirien les agressions cap als funcionaris", assenyalen. 

Any negre per a les presons catalanes

Aquests atacs auguren un any complicat per a les presons catalanes, que el març de 2024 van haver de lamentar l'assassinat de Núria, una dona nascuda a Castelldefels que treballava com a cuinera a la presó de Mas d'Enric, a Tarragona. La seva tràgica mort va commocionar els funcionaris de tot el país i va posar de manifest la necessitat d'implementar mesures més dures contra els presos altament perillosos.

Funcionaris protesten a Brians 2 recordant la cuinera assassinada a Mas d'Enric EUROPA PRESS

A raó del succés es van organitzar concentracions a més de 80 centres penitenciaris de tot Espanya, regits pel Ministeri de l'Interior. A més, es va exigir la dimissió de Gemma Ubasart, per aquell llavors consellera de Justícia de la Generalitat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial