Entre Mataró i Vilassar, el desconegut restaurant de Barcelona que va enamorar a Marc Giró: “Som la resistència”
El Racó d’En Binu, a Argentona, és una càpsula del temps culinària: el seu fundador li va tornar les estrelles Michelin i avui rep peregrinacions de joves gurmes que busquen autenticitat
Confirmat, és el carrer més car de Barcelona i el favorit d'Isabel Coixet: "Els lloguers són impensables"
Noticias relacionadas
No està a l'Eixample, ni al Born, ni al Gòtic. Ni tan sols està a Barcelona ciutat. Però per Marc Giró, és el seu restaurant favorit de tota Catalunya.
El periodista i presentador ho té clar: “Si tinc pasta, em vaig al Racó d’En Binu”. Ho diu amb la barreja exacta de devoció i complicitat amb la qual es parla d'un secret ben guardat.
Primera pàgina del menú de El Racó d'En Binu
I és que aquest restaurant, ubicat a Argentona, entre Mataró i Vilassar, és molt més que un menjador: és un acte de resistència contra la cuina espectacle i la cultura del click.
El Racó d’En Binu va obrir les seves portes al febrer de 1970 als baixos de l'antic Hotel Colom, quan el turisme de costa començava a buidar les viles d'estiueig de l'interior del Maresme.
Francesc Fortí i la seva esposa Francina Suriñach van apostar per una cuina clàssica francesa amb ànima catalana, sense floritures però amb tècnica, sense atajos ni electrodomèstics de laboratori. Més de cinc dècades després, segueixen a peu de canó, aliens a les modes i celebrats per això.
Un restaurant aturat en el temps
“El local està igual que en els anys 70”, diu Giró. I no exagera. La xemeneia central, les rajoles rústiques, el servei amb guants blancs i un protocol rigorós de sala converteixen l'experiència en un viatge al passat.
Fortí, als seus 77 anys, segueix fent la massa de full a mà cada matí, i no permet ni microones ni Thermomix a la seva cuina. “Som la resistència”, proclama entre rialles, però sense concessions.
Interior del restaurant El Racó d'En Binu
Aquest lloc va ser el primer restaurant català fora de Barcelona a obtenir dues estrelles Michelin (1979). Però Fortí mai va voler jugar aquest joc.
Quan Michelin va premiar el luxe de Zalacaín per sobre de l'ofici, va decidir tornar les seves estrelles i desaparèixer de la guia. “No vull sortir. La cuina no és luxe, és cuina”, va dir llavors. I ho sosté. Ni adhesius a la porta, ni etiquetes, ni postureig.
El temple secret del suflé glacé
La carta es llegeix com una oda a la alta cuina clàssica: civet de llebre, perdiu amb raims, llobarro a la papillote, solomillo Chateaubriand, eriços amb holandesa, i el mític suflé glacé de taronja, la recepta del qual Fortí es nega a compartir. “Les meves receptes moriran amb mi. Els altres que s'empassin. I avall”, va declarar sense embuts al documental Binu, història de dues estrelles, estrenat al 2023.
Un retrat íntim d'aquest espai inalterable, projectat en festivals com el de Màlaga i celebrat per una nova generació de comensals.
Menú de El Racó d'En Binu
Perquè sí, els joves estan tornant. Gràcies a Instagram (sí, el compte el va obrir la seva cosina Bel) i al boca-orella, les reserves es multipliquen.
La sala amb xemeneia s'ha quedat petita, i el menjador del rebedor —abans ple de postres— ara també acull taules plenes. “Aquesta nit tinc els dos salons plens”, diu Fortí amb satisfacció.
El menú degustació ronda els 90-100 euros, però hi ha també menú de migdia per 23 euros, entre setmana.
Cuina sense màrqueting, només amb ànima
El Racó d’En Binu no té carta amb QR, ni escuma de res, ni efectes especials. Té, en canvi, la mà d'un cuiner que va aprendre a França, l'ànima d'Escoffier i una història marcada per llums i ombres.
Als anys 90, després de la marxa d'un germà i rumors de tancament, el restaurant va caure en desgràcia. La pandèmia el va tornar a posar contra les cordes. Però Francesc i Francina van resistir. A foc lent.
