La ciutat de Barcelona sense cap quiosc obert: l'últim va tancar fa dos anys
- L'arribada de les capçaleres digitals ha canviat el consum de notícies i ha obligat a tancar molts d'aquests tradicionals establiments
- Dos anys sense quioscos a Gavà: el testimoni de Conchi, l'última quiosquera de la ciutat
Els quioscos sempre han format part dels establiments dels carrers de totes les ciutats de Barcelona. Ara, amb l'arribada de les edicions i capçaleres digitals, els hàbits de consum han canviat i ja molt poca gent compra diaris impresos, la qual cosa ha obligat a molts a tancar de forma definitiva per falta d'ingressos.
En el cas de Gavà, el tancament d'El Quiosc de la Rambla ha deixat al municipi metropolità sense cap altre quiosc. Ubicat en plena rambla Maria Casas, aquest establiment va baixar la persiana el 2022 després de 43 anys i "tota una vida" obert. Els seus propietaris, Conchi i Juan van dedicar tota la seva vida a aquest negoci familiar del qual ara només queda la seva tradicional tenda vermella.
Va néixer el 1978 gràcies a la voluntat de la mare de Conchi, que va comprar l'establiment i el va començar a pagar a terminis perquè en aquell moment era l'únic mode en què es podien permetre obrir el negoci.
Últim quiosc de Gavà
Barcelona
Un punt de trobada
"Era el punt de trobada. La gent s'asseia al banc de davant, parlaven amb el meu germà, parlaven amb mi. Era emblemàtic", assegura Conchi.
Gràcies a la seva ubicació propera a l'aturada d'autobusos, la venda d'exemplars escrits era un èxit total. "Els diumenges arribàvem a vendre 300 vanguàrdies, 200 diaris, esportius més o menys el mateix, entre uns i altres”, assegura Conchi, la seva darrera propietària.
Últim quiosc de Gavà Barcelona
La pandèmia, el cop final
Això sí, ja res era igual, especialment després de la pandèmia, quan es va accentuar molt més el consum de mitjans digitals. A diferència dels anys 80, la persiana es baixava al final del dia sense haver venut tots els diaris.
"Nosaltres pagàvem cada mes 850 euros a l'ajuntament, més la contribució, més un altre impost que venia de la Generalitat. Total, que si comptaves eren mil euros al mes de pagament. Després havies de pagar l'autònom del meu germà, la seguretat social meva, és que no s'hi arribava", assegura Conchi.
Per això van decidir tancar per sempre i deixar en el record de tots els veïns aquell comerç que es va convertir en un dels establiments més coneguts de la rambla.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
