El barri de La Mina "del futur": una nova llar d'infants, una seu de la Generalitat i més habitatge públic
El Consorci de la Mina va aprovar el 2024 el pla d'expropiació de l'edifici Venus i va presentar un projecte ambiciós de regeneració urbana que inclou edificis residencials, serveis i equipaments comunitaris
Després d'anys de promeses, reunions i desavinences, el barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs es prepara per iniciar un canvi profund.
Ja fa un any que el Consorci de La Mina --format per la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Adrià i la Diputació de Barcelona-- va aprovar l'expropiació de l'edifici Venus i també es va donar el tret de sortida a la transformació urbanística integral que afectarà el cor del barri: el convertirà en un espai més habitable, modern i cohesionat.
Pla de transformació del barri de La Mina
Noves cases i reubicació digna
El pla contempla la construcció de 70 noves habitatges públics per reubicar les famílies afectades per la futura demolició del Venus, prevista per a l'any 2028.
Aquests habitatges, pensades amb criteris d'eficiència energètica, seran només una part d'una ofensiva més àmplia: el Consorci projecta aixecar 250 pisos addicionals de protecció oficial en tres solars al voltant de la Rambla de La Mina, amb l'objectiu de regenerar el teixit social del barri i atraure nous residents.
Seu de la Generalitat
Un dels elements més cridaners del projecte és la construcció, en ple cor del barri, d'una nova seu administrativa de la Generalitat de Catalunya. Serà la primera instal·lació d'aquest tipus fora de Barcelona, i es convertirà en un pol institucional que dinamitzarà la vida del barri.
Aquesta descentralització s'emmarca en l'estratègia del Govern per apropar les institucions a la ciutadania i redistribuir els serveis públics més enllà de la capital.
La futura seu inclourà oficines per a diverses delegacions territorials i un punt d'atenció ciutadana, facilitant tràmits i serveis a milers de persones que resideixen en l'entorn del Besòs.
Nova llar d'infants
Un altre dels grans pilars d'aquesta transformació serà la creació d'una nova llar d'infants municipal. Aquest nou equipament, demanat des de fa anys per les famílies del barri, es construirà a prop de les noves promocions d'habitatge i oferirà una vintena de places gratuïtes o bonificades per a l'etapa dels zero als tres anys.
A més de donar resposta a les necessitats educatives de la primera infància, s'espera que el centre es converteixi en un punt de referència per reforçar la xarxa comunitària i facilitar la conciliació de moltes mares del barri, especialment en contextos de vulnerabilitat.
Serveis integrals per a persones grans
El pla també contempla una aposta per l'envelliment actiu i els cures. S'aixecarà un complex multifuncional per a persones grans que inclourà: vivendes amb serveis, un centre de dia amb capacitat per a desenes d'usuaris i espais de socialització i dinamització pensats per combatre la solitud no desitjada.
Aquest equipament forma part de l'estratègia del Consorci per atendre a una població envellida, però activa, i que podrà romandre en el barri en condicions dignes i segures.
Edificis del barri de La Mina
Un centre esportiu amb projecció internacional
La Mina també vol consolidar la seva identitat com a referent esportiu. Per això, el pla inclou la creació d'un Centre Internacional de Lluites Olímpiques, que aprofitarà el llegat de campions locals i fomentarà la formació i pràctica de les disciplines olímpiques de combat.
Gairebé 31 milions d'euros
La inversió total per a aquesta transformació roda els 30,8 milions d'euros. El calendari preveu actuacions progressives fins a l'any 2030, amb la vista posada a garantir que cap veí quedi enrere en el procés.
A més de l'urbanisme, el pla inclou programes socials d'acompanyament, assessorament a les famílies que seran reubicades, i un seguiment participatiu amb entitats del barri. Es prioritzarà el manteniment de l'arrelament veïnal, la convivència i l'equitat territorial.
La "Mina amb futur"
Amb aquest full de ruta, La Mina aspira a revertir anys d'estigmatització i convertir-se en un model de regeneració urbana integral. Ja no es tracta només de construir, sinó de cosir ciutat, dignificar la vida quotidiana dels seus habitants i mostrar que els barris perifèrics també poden ser protagonistes de les polítiques públiques.
El repte és majúscul, però les institucions afirmen anar de debò. I aquesta vegada, les grues no arriben soles: venen acompanyades de projectes, recursos i, sobretot, una voluntat ferma de canvi.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
