A pocs minuts de Barcelona i va néixer Lluís Marco, la zona que és un oasi de pau i tranquil·litat: "Els veïns es donaven un abraçada sense temor al ridícul"

A escasos kilómetros del bullici de Barcelona, al cor del Badalona, va néixer un dels actors més emblemàtics del teatre i la televisió catalans: Lluís Marco.

En una època "en blanc i negre", com ell mateix la descriu, va créixer en un barri humil on el mar formava part del paisatge quotidià i els veïns compartien més que paraules: compartien afecte i comunitat.

Onda en una platja de Badalona EUROPA PRESS

“Els veïns es donaven un abraçada sense por al ridícul”, recorda Marco, evocant una infantesa marcada per la proximitat humana, la senzillesa i un profund sentit de solidaritat.

L'exclusiva mansió de luxe de Víctor Valdés a Gavà Mar, en venda: una villa de disseny amb vistes espectaculars

Un entorn que avui descriu com un veritable oasi de pau i tranquil·litat, molt diferent a la corredissa que caracteritza la vida urbana actual.

Primers passos a l'escenari

Aquest petit barri no només li va donar arrels, també el va empènyer a somiar. Els carrers eren el seu escenari improvisat, i el centre parroquial, la seva primera escola d'interpretació.

Des de nen representava obres amb altres nois, sentint ja la necessitat gairebé física d'estar sobre un escenari. “Em feia respecte, però no por”, afirma.

És un barri únic a Barcelona i el millor per viure segons Daniel Brühl: "La mentalitat que tenen allà és molt autèntica"

La seva vocació teatral venia de família: el seu oncle Josep Marco va treballar amb la Bella Dorita, i un altre oncle seu, Lluís Marco, amb Enric Borràs.

Quan necessitaven un nen per a alguna funció, el pujaven a l'escenari. “Pujar a l'escenari em tornava boig de joia”, recorda, amb aquesta barreja de respecte i fascinació que encara conserva.

La cara de metge més famosa de la televisió

Tot i que el teatre va ser sempre la seva gran passió, la televisió li va donar fama. Durant anys, Marco va interpretar nombrosos papers de metge: ginecòleg, cirurgià, psicòleg… en sèries com Hospital Central. “La cara de metge em persegueix”, bromeja. Tant és així que durant un viatge a Nova York va acabar signant autògrafs a turistes catalans.

Aquesta etapa va ser tan intensa que, després d'ella, va rebutjar papers de metge durant dos anys. “Vaig aprendre molta medicina. Era com fer un màster”, diu.

Una imatge d'arxiu del teatre Lliure de Barcelona / EUROPA PRESS

Malgrat la popularitat, Marco mai va abandonar la seva vocació teatral. Va ser al Teatre Lliure on va confirmar el seu lloc: “Sóc un vocacional, no un professional”, afirma amb orgull.

Teatre com a militància

Marco no concep el teatre sense compromís. Per a ell, actuar no és només entretenir, sinó dir el que altres no poden dir. “Érem una generació àvida de missatge.

D'això va tenir la culpa Franco”, explica. En aquella època, l'escenari es convertia en una trinxera cultural on s'explicaven passions, gelosies i denúncies socials.

Ara actua a El somni d'una nit d'estiu, interpretant a Oberon, el rei de les fades. En aquesta etapa de la seva vida, el que més l'embalma no és el personatge, sinó el contacte amb el públic, el fet de seguir parlant des de l'escenari. “La paraula des de l'escenari mai desapareixerà”, sentencia amb fermesa.

La veu com a reflexe de l'ànima

Al llarg dels anys, Marco també va deixar empremta en el món del doblatge, prestant la seva veu a grans actors, incloent Bruno Ganz en la seva interpretació de Hitler.

Lia Kali, alt i clar sobre la ciutat de Barcelona: "És un parc d'atraccions"

Una experiència dura, que el va obligar a entrar en una dimensió emocional complexa. “Hitler no parlava, bategava”, comenta.

La seva veu, inconfusible, ha estat la seva gran eina de treball. Una veu que ell mateix defineix com “cascada, estranya i carinyosa alhora”.

Prové d'aquells anys de joventut bohèmia, on el cafè, el got i el puro formaven part de la rutina nocturna. “Són veus de llum de lluna i got de mar”, diu, referint-se a Sabina, Ibáñez o Barril.

Bilingüisme sense conflicte

Fill de mare murciana i pare alicantí, Marco es va criar en castellà, però va aprendre català amb la naturalitat de qui respecta i estima la seva terra.

A casa parla ambdues llengües, i defensa amb força el valor del bilingüisme sense confrontació. “És una riquesa, no una trinxera”, lamenta.

No ho sabies, la cala d'aigües cristal·lines a mitja hora de Barcelona ideal per a una escapada: xiringuito únic amb vistes al mar

Li dol veure com la llengua s'ha convertit en un camp de batalla polític. Per a ell, canviar d'idioma amb facilitat hauria de ser un orgull, no una font de conflicte. El seu domini del català i del castellà ha estat un avantatge escènic, però també un reflex d'una identitat complexa i plural.

Una família de vocacions

La vocació, aquesta paraula clau a la seva vida, també defineix la seva família. El seu fill, Lluís Marco Jr., és segon entrenador del Manresa i camina ferm cap al seu destí com a entrenador.

La seva filla, Marta, ha seguit els seus passos al teatre i prepara una obra en la qual dirigirà al seu propi pare.

“Serà la modernitat amb la visió jove de la meva filla”, diu amb una barreja d'emoció i orgull. Però, com a avi, la seva millor obra no està sobre un escenari: és el seu nét. “I espero que sigui metge”, afegeix entre rialles, tancant el cercle amb l'humor que el caracteritza.

L'eco de Badalona en cada paraula

En cada funció, en cada escena i cada monòleg, ressona aquell nen que jugava a ser actor a Badalona. Aquell lloc on els veïns s'abraçaven sense por al ridícul, on el mar estava a prop i la cultura començava en una església.

On la vocació era més forta que la precarietat, i on un jove actor somniava amb viure del teatre.

Platja dels Pescadors de Badalona Ajuntament de Badalona

Lluís Marco no ha oblidat d'on ve. I mentre la veu li respongui, seguirà parlant des de l'escenari. Perquè, com ell mateix proclama, el teatre és molt més que una professió: és una forma d'estar en el