El 88% de la població de Barcelona viu envoltada de menjar poc saludable: els barris més afectats
L'AMB documenta la sobreexposició a productes poc sans, sobretot en barris vulnerables, la qual cosa agreuja desigualtats socials i problemes de salut
Vall d’Hebron impulsa una unitat per combatre l'increment de l'obesitat infantil
Noticias relacionadas
- Els veïns de les Tres Xemeneies de Sant Adrià abracen l'arribada d'Inditex: "Es convertirà en un pol d'atracció"
- El lloguer i el turisme 'maten' el carrer Tallers de Barcelona: el tancament de Discos Revolver evidencia la seva pèrdua d'identitat
- Obre un nou Lidl amb una gran superfície de vendes a Barcelona: al barri amb més projecció
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha llançat aquest dijous, 24 de juliol, una advertència contundent: la majoria dels seus barris estan exposats a una oferta desproporcionada d'aliments poc saludables, especialment en zones amb població vulnerable.
Segons un estudi presentat en la jornada "Els camins de l’alimentació", el 88,65% dels habitants metropolitans viuen a menys de cinc minuts a peu de quatre o més establiments de menjar poc saludable.
La investigació, desenvolupada per l'Institut Metròpoli i l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), revela que aquesta sobreoferta té una clara dimensió social i econòmica: els barris amb menys renda són els més afectats.
Zona de fleca d'un supermercat
Ciutat Meridiana, La Mina o La Ribera són exemples del que l'informe anomena "pantalans alimentaris", entorns amb predominança de menjar poc saludable i escassa oferta de productes frescos o sostenibles.
Deserts alimentaris
Tot i que els anomenats "deserts alimentaris" —zones sense accés a aliments frescos— són residuals, encara un 14,7% de la població viu en barris amb una oferta insuficient de menjar saludable.
A més, els anomenats "oasis alimentaris", on abunda l'oferta ecològica i de qualitat, són inaccessibles per a molts veïns en situació vulnerable. A La Torrassa (L'Hospitalet), per exemple, el 95,8% de la població manca d'accés real a aquest tipus de productes per motius econòmics, revela l'estudi.
![Fotomontaje del doctor Ramon Estruch con pistachos de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/04\/23\/vivir-en-barcelona\/1003742651256_14463423_320x180.jpg"])
Segueixen els barris de Fondo (94,6%) o Ciutat Meridiana (84,7%), on l'oferta saludable també resulta inabastable.
Una mare i la seva filla compren fruites al mercat
Botigues de barri, l'epicentre alimentari
L'estudi també analitza la composició del mapa comercial alimentari metropolità. Les botigues de barri lideren l'oferta amb un 41,4% dels establiments, molt per davant de supermercats (13%), mercats municipals (15,2%) i autoserveis (16,8%).
Aquesta configuració influeix directament en els hàbits alimentaris i, en conseqüència, en la salut pública.
FoodCLIC: solucions locals a un problema global
En el marc del projecte europeu FoodCLIC, l'AMB ha centrat la seva anàlisi en barris com Fondo (Santa Coloma) i Sant Cosme (El Prat de Llobregat), on l'obesitat infantil arriba a taxes preocupants.
Dos nens que podrien patir obesitat en una imatge de recurs / ARXIU
Per combatre aquesta situació, el projecte promou iniciatives com Cuina de Barri, que ofereix menús saludables a preus assequibles (30 euros al mes), facilitant l'accés a una dieta equilibrada per a famílies amb baixos ingressos.
L'AMB també proposa mesures estratègiques com la relocalització de la producció alimentària, el reforç de la logística sostenible i la creació d'un Consell Alimentari Metropolità amb participació ciutadana, social i empresarial.
"L'objectiu és reforçar les iniciatives locals per garantir una alimentació justa i sostenible", han assegurat des de l'AMB.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
