Una parella d'argentins, d'una habitació al Gòtic a Sant Joan Despí: "A Barcelona ens rebutjaven i els nostres sous són alts"

Cercar pis a Barcelona s'ha convertit en una font d'estrès i desesperació. Així ho reflecteix l'últim Baròmetre Municipal, on l'habitatge ha superat la seguretat com la major preocupació pels barcelonins aquest 2025.

Una jove parella d'argentins que va decidir venir a Barcelona l'any després que esclatés la covid explica a Metròpoli les dificultats que es van trobar.

Segons relata Valeska, les van veure "de tots els colors" abans d'establir-se a Sant Joan Despí, el que s'ha convertit en la seva llar després d'haver patit "el pitjor" de la capital catalana.

Van passar per "quatre mudances, pujades de lloguer descontrolades, allotjaments de morada i desenes de rebuigs" per part dels propietaris, tot i ser molt solvents econòmicament.

Una habitació per 1.000 euros

Els primers mesos van ser els més durs, explica l'afectada a aquest digital. Acabats d'arribar a Europa i sense un coneixement orientatiu dels preus de l'habitatge, es van instal·lar en un pis del centre històric de Barcelona.

Pagaven prop de 1.000 euros entre els dos per una habitació al Gòtic que havien llogat telemàticament des de l'Argentina. “En arribar, ens vam adonar que era molt car i vam començar a buscar, però vam descobrir que és molt difícil”, lamenta la jove.

Carrer del Gòtic de Barcelona Ajuntament de Barcelona

Malgrat tenir feines solvents, propietaris i immobiliàries exigien a la parella com a requisits tenir contracte laboral indefinit, presentar les últimes nòmines, la vida laboral, la declaració de la renda i fins i tot una notificació de quants anys d'antiguitat acumulaven a la ciutat.

“Va ser impossible, no sabíem per què ens rebutjaven. Els nostres sous eren alts”, clama amb indignació Valeska.

Un lloguer sense contracte

L'únic que van trobar va ser, a través d'un conegut, un apartament de lloguer de 1.200 euros a Les Corts. Malgrat tot, no hi havia cap contracte pel mig i el propietari els va apujar el preu al cap d'un any fins als 1.600 euros.

Afortunadament, es van traslladar a un pis “petit i vell”, però que els va agradar, per 850 euros prop del carrer República Argentina, al barri de Vallcarca.

Imatge d'arxiu d'un parc a Vallcarca Ajuntament de Barcelona

La parella semblava, per fi, haver trobat el seu lloc a Barcelona. Tenien un contracte amb la propietat de llarga durada i el preu era assequible.

Barcelona accelera la transformació de Vallcarca: urbanitzarà la 'anella' de serveis del barri

Van entrar a robar

Durant els últims dos anys, van viure amb tota la comoditat i estabilitat que havien aspirat quan es van mudar a la capital catalana.

No obstant això, la sensació de seguretat va acabar quan uns lladres van entrar a casa seva. “Ens en vam anar un cap de setmana d'agost i en tornar ens vam trobar les llums enceses, els vidres trencats i tot revoltat. Ens van robar diners en efectiu”, afirma.

Després de posar la denúncia, els agents policials els van explicar que no podien "fer res" i que els lladres també havien entrat en altres habitatges del barri.

Un agent dels Mossos d'Esquadra David Zorrakino - Europa Press

Creixement de la inseguretat

Aquests darrers anys, Vallcarca s'ha convertit en una zona conflictiva, coincidint amb la proliferació d'assentaments irregulars i okupes.

Barcelona arrasa l'assentament conflictiu de Vallcarca després de 15 anys d'infravivenda

A més, és un barri de Barcelona amb contrastos, ja que la zona del Putxet, que es troba just al costat, és una de les més cares de la ciutat.

Això ha atret delinqüents a la zona alta i la percepció d'inseguretat ha augmentat.

Cercar pis, una odissea

“Al setembre, vam començar l'odissea de cercar pis una altra vegada. Pensàvem que seria més fàcil perquè els dos guanyàvem un bon sou i ja teníem tres anys d'antiguitat, però va ser encara més difícil que les altres vegades”, recorda Valeska.

Al darrer trimestre de 2024, Barcelona ja es trobava immersa en la crisi d'habitatge que encara perdura a la ciutat. La manca d'oferta no compensa l'altíssima demanda i la competició per trobar un pis en condicions és “una bogeria”, descriu l'argentina.

L'oferta que mai arriba: les immobiliàries de Barcelona amaguen la majoria dels anuncis de lloguer

Seqüeles físiques

“Ens va provocar estrès i seqüeles físiques. Veiem com 10 pisos a la setmana i complíem tots els requisits, però ens rebutjaven tots”, explica.

La jove explica que sempre apareixia algú amb més solvència o amb referències. La parella va arribar fins i tot a pensar que la raó per la qual no els triaven per al pis era perquè eren estrangers.

Una dona passa per davant d'una immobiliària a Barcelona David Zorrakino - EP

“Estàvem desesperats”, explica Valeska. Tot i pagar la reserva del pis i preparar cartes de presentació per als propietaris o les immobiliàries, sempre obtenien un “no”.

“A més, per sort, els dos teletreballem perquè els horaris de visites eren en hores lectives i sempre molt immediat”, critica.

Els recomanen Sant Joan Despí

Així van estar dos mesos, fins que un company de feina els va recomanar que cerquessin pis per Sant Joan Despí, i allà s'han quedat.

“Per gairebé 1.600 euros tenim un pis de 100 metres quadrats nou, amb piscina, terrassa, pàrquing i traster”, celebra la jove.

A més, viuen en una zona ben connectada amb metro i tramvia. Segons l'argentina, tot són avantatges. “Vaig a Barcelona quan vull”, assegura.

La jove destaca que la zona a la qual s'han mudat té menys soroll, és molt tranquil·la i té molta menys gent que Barcelona.

Parc de La Fontsanta de Sant Joan Despí Ajuntament de Sant Joan Despí

Malgrat els mals records de trobar un habitatge a Barcelona, Valeska assegura que no descarten tornar a la gran ciutat, “encara que no ara”. “De moment, estem molt còmodes”, afirma.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial