Albiol lidera el debat sobre la inseguretat jurídica en habitatge: "Estem en un país de bojos"
L'alcalde de Badalona va ser el primer a assenyalar aquest problema en una entrevista amb Metròpoli, i en les jornades BCN Desperta! més veus l'han secundat, tot i que amb menys contundència
Més: La Gran Barcelona reclama més serveis a més de vivenda nova per a les seves ciutats
Noticias relacionadas
- Els experts alerten: "Catalunya necessitarà mig milió de vivendes noves en la pròxima dècada"
- "El "creixement policèntric", una sortida davant la crisi de l'habitatge a Barcelona: "L'àrea metropolitana ha de ser un segon Eixample""
- Els alcaldes metropolitans reclamen menys burocràcia, més habitatge i canvis legals davant la multireincidència
Inseguretat jurídica. És el terme que més s'ha utilitzat en els debats sobre habitatge dins de les jornades de BCN Desperta. La habitatge, de fet, torna a ser un dels grans camps de batalla polítics i socials en l'àrea metropolitana de Barcelona.
Els preus no deixen de pujar, les llistes de demandants de pisos socials baten rècords i els ajuntaments reconeixen la seva incapacitat per donar resposta a l'allau de famílies que demanen un sostre digne.
Antics ‘pisos contenidor’ de l'avinguda Carrilet de Barcelona reconvertits en habitatges industrialitzats
Però, més enllà de les xifres, emergeix aquest concepte de la inseguretat jurídica que fins fa poc gairebé no es mencionava en públic i que avui comença a guanyar espai en el debat.
Albiol, pioner
El primer a assenyalar-ho amb claredat va ser Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, en una entrevista amb Metròpoli el passat mes de juliol.
Ho va fer sense embuts: “Molts propietaris no s'atreveixen a posar els seus pisos en lloguer perquè temen què pot passar: okupacions, impagaments, normatives que canvien constantment…”. I el que això implica: "Compte a qui el llogueu, no sigui que et deixi de pagar al segon mes i et l'hagis de menjar en un procediment judicial que duri anys per poder-lo treure. Estem en un país de bojos".
Les seves paraules, en el seu moment, van semblar més un dit polític que un diagnòstic compartit. Però el que ha succeït en les jornades BCN Desperta! ha demostrat el contrari: Albiol va anticipar un debat que avui comparteixen cada vegada més veus.
Xavier García Albiol durant la taula rodona a 'BCN Desperta!'
Un clima de desconfiança
A la taula d'alcaldes metropolitans, juntament amb Marta Farrés (Sabadell); Filo Cañete (Sant Adrià de Besòs) i Manuel Reyes (Castelldefels), Albiol va insistir que el principal problema no és només econòmic, sinó de confiança: “El propietari percep que el marc legal no el protegeix. I si no se sent protegit, prefereix tancar el seu pis abans que arriscar-se”.
Aquesta percepció connecta amb el carrer: a Badalona, Barcelona o L’Hospitalet de Llobregat abunden els testimoniatges de petits arrendadors que retiren el seu habitatge del mercat, alimentant així l'escassetat i, en conseqüència, l'escalada de preus.
Taula rodona sobre alcaldies metropolitanes a 'BCN Desperta!'
Trilla i Trayter: veus tècniques en la mateixa línia
L'economista Carme Trilla, amb dècades d'experiència en el sector, coincideix que la maranya normativa ha acabat creant un escenari incert.
Les lleis canvien, els decrets es succeeixen i moltes vegades s'aproven mesures que acaben sent tombades als tribunals. El resultat és un marc fràgil que amoina tant a propietaris com a inversors.
Carme Trilla, presidenta de Hàbitat 3, i José García Montalvo, economista i catedràtic a la UPF
Processos que s'“eternitzen”
El jurista Joan Trayter ho va explicar amb crudea: “En els últims 15 anys ha hagut 100 modificacions urbanístiques en matèria d'habitatge a Catalunya. Ningú sap quines regles s'aplicaran en un o dos anys. Així és impossible planificar”.
Trayter va recordar a més que, mentre es multipliquen les normes, els procediments administratius s'eternitzen: “La mitjana a Barcelona per concedir una llicència d'obres és de dos anys, quan per llei hauria de resoldre's en dos mesos. Aquest retard és una forma més d'inseguretat jurídica”.
Joan Trayter, jurista, a les jornades 'BCN Desperta!'
Un diagnòstic compartit, tot i amb matisos polítics
Els alcaldes metropolitans presents a BCN Desperta! --com Antonio Balmón (Cornellà), Gemma Badia (Gavà) o Meritxell Budó (La Garriga)-- també van apuntar a la necessitat d'un marc normatiu més estable.
Cap va ser tan contundent com Albiol, però el missatge va flotar a l'aire: si les regles del joc canvien cada any, no es pot construir ni atreure inversió privada.
L'arquitecte i regidor de Sant Adrià del Besòs, José Gras; el jurista Joan Trayter: i l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, a les jornades del Barcelona Desperta
Una tempesta que s'acosta
La reflexió de Trayter va afegir dramatisme al debat: Catalunya té quatre milions d'habitatges, però només un 2,5% són de protecció oficial, front al 10% de la mitjana europea.
Hi ha 104.000 persones inscrites al registre de sol·licitants d'habitatge públic, i aquest any només s'han acabat 1.800 pisos. “Amb aquest ritme, necessitarem mig segle per atendre la demanda actual”, va advertir el jurista.
I mentrestant, la inseguretat jurídica seguirà actuant com un tap que freneix qualsevol intent d'ampliar l'oferta.
Albiol, el primer a dir-ho alt i clar
El valor polític d'aquest debat resideix en qui ho va verbalitzar primer. Albiol va ser el pioner a articular públicament la idea que la inseguretat jurídica és una de les causes principals del problema de l'habitatge, i ara són experts i alcaldes de diferent signe qui ho confirmen, tot i amb un to més cautelós.
L'alcalde de Badalona ho formula amb el seu estil propi, que moltes vegades no és compartit per altres alcaldes, però el missatge de fons és assumit totalment.
En un escenari marcat per la polarització política, aquesta coincidència transversal no és menor.
El repte pendent
El que queda clar després BCN Desperta! és que l'habitatge ja no es pot abordar només des de l'angle del preu o de la manca de sòl.
El debat ha girat cap a la confiança en el marc normatiu: si propietaris, promotors i ajuntaments no tenen seguretat sobre les regles del joc, la inversió es congela i l'oferta es redueix.
![Debate sobre vivienda y mercado en la segunda jornada del foro 'Barcelona Desperta'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/09\/17\/economia\/1003742689365_15155884_320x180.jpg"])
La gran incògnita és si aquest consens embrionari es traduirà en canvis legislatius i administratius, o si es quedarà en una frase potent sense conseqüències.
Mentrestant, les famílies continuen esperant, els preus continuen pujant i la sensació és que, més enllà d'ideologies, el temps corre en contra.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
