Barcelona exclou a quatre empreses del milionari concurs de neteja i recollida de residus

El 1 de gener és festiu? Depèn de per a què. El primer dia de l'any 2025 va començar mogudet per a l'Ajuntament de Barcelona: a la seu de la casa consistorial es signava el multimilionari contracte de neteja i recollida selectiva de residus dels edificis i locals públics de la ciutat, que servirà perquè els carrers estiguin nets durant els pròxims 4 anys, fins a finals de 2028. Allà estaven el tercer tinent d'alcaldia, Albert Batlle, i la delegada pel secretari general del consistori, Maribel Fernández, per representar l'Administració local en la signatura del conveni.

Es va haver de formalitzar de pressa i corrents els contractes perquè aquests havien d'entrar en vigor el mateix dia. I no són poc: ascendeixen a més de 84 milions d'euros. El onerós concurs pot ser prorrogat per només un any, la qual cosa representaria un plus d'uns 12,5 milions més. O sigui, gairebé 100 milions perquè els edificis municipals brillin com una patena i per a la recollida selectiva dels residus en les instal·lacions.

Denúncia davant de l'ACCO

Van haver-hi problemes. D'aquí que es retardés tant la signatura dels documents. El tema és complexe. Tant, que el concurs es va dividir en 10 lots: un per a cada un dels districtes, la qual cosa racionalitza la concessió i elimina problemes. Però el tema es va retardar perquè els tècnics municipals van notar alguna cosa estranya en les ofertes de les empreses: van olorar que diverses empreses havien presentat ofertes similars que podrien alterar els preus del mercat, per la qual cosa van posar el tema en mans de l' Agència Catalana de la Competència (ACCO) en apreciar “indicis d'actuacions col·lusòries”.

Aquest organisme de la Generalitat va determinar que la concurrència de diverses empreses d’un mateix grup a una mateixa licitació no és motiu suficient per excloure-les del dret a participar”, segons el seu informe. Però afegeix que “si dues o més empreses, que formalment concorren per separat a una licitació pública ho fan en realitat coordinadament, aquesta manera de fer, al marge de ser un frau de llei, vulnera els principis de lliure competència, d'igualtat entre licitadors, de transparència, de proposta única i de secret de propostes”.

En mans dels tècnics

En el cas del gran concurs de Barcelona, no apreciava, “en principi, indicis fonamentats de conductes col·lusòries en el procediment en tramitació”, però deixava en mans de l'Ajuntament el prendre una decisió tenint en compte els motius admesos anteriorment i la jurisprudència i pràctica administrativa dels tribunals de contractació pública en avaluar si els indicis que hi ha vulneren la llei de contractes públics.

Finalment, el consistori va excloure les quatre empreses del concurs públic per entendre que havien actuat de mala fe i amb ànim de distorsionar els resultats del concurs.

Un cop solucionat el tema, es va poder dur a terme el tancament del concurs amb l'adjudicació i, al capdavall, la formalització dels contractes just el dia en què havien d'entrar en vigor. En els treballs adjudicats s'inclou el Palauet Albéniz, on l'alcalde rep visites oficials i on se celebren determinades cerimònies municipals, sí com les plantes 8 i 9 de l'edifici Novíssim, a la plaça Sant Miquel.

Però també s'inclou la neteja diària dels espais “de l'alcaldia, les sales i els salons nobles, així com la part monumental de la mayordomia, protocol i gabinet de l'alcaldia”.

Els edificis afectats

S'afegeix a aquests espais la neteja mensual de les cuines, menjadors i offices dels edificis dels districtes. No obstant això, queden excloses les zones de menjadors col·lectius, cafeteries, menjadors i similars que tenen algunes dependències i la seva activitat està externalitzada per les corresponents adjudicacions de gestió.

La neteja i recollida de brossa, d'altra banda, afecta a tots els edificis i locals municipals adscrits a les gerències, als districtes municipals i a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins. En aquest contracte s'inclouen els casals d'avis, els centres culturals, els locals d'entitats i associacions, les biblioteques, els casals infantils, les ludoteques, les pistes esportives, les piscines, l'Hivernacle, horts urbans, mercats, centres logístics o els magatzems municipals, entre altres.

Les empreses contractades han de tenir disponibilitat de 24 hores durant els 365 dies de l'any per, inclús en cas d'emergència, mantenir les instal·lacions en perfecte estat de salubritat.

Les empreses beneficiades

La empresa més beneficiada és OHL Servicios Ingesan, que es va emportar tres districtes (Ciutat Vella i Gerència de Serveis Generals, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu) que sumen gairebé 35 milions d'euros, seguida de Multiserveis Ndavant, amb altres tres districtes (Sants-Montjuïc, Les Corts i Sant Martí) per gairebé 25 milions. Els altres districtes van ser adjudicats a diferents companyies.

El contracte més car és el de Ciutat Vella i la Gerència de Serveis Generals, que ascendeix a més de 14,9 milions d'euros. Li segueix el de Sarrià-Sant Gervasi, que arriba als 12,4 milions i després està el del districte de Gràcia, que juntament amb l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i la Gerència de Mobilitat arriba a una mica més de 11 milions d'euros.

Aquest contracte va ser adjudicat a la firma Limp Tres. A continuació, es situa el de Les Corts, que agrupa també la Gerència de Drets Socials, amb més de 10,2 milions d'euros. Després es situen el de Sant Martí (8,45 milions), Sant Andreu (7,47 milions).

El més barat és el de Horta-Guinardó, que va ser adjudicat a la firma La Bruixa Neteges Generals i Manteniments per 4,14 milions. Cap dels contractes pot ser prorrogat més enllà de 12 mesos un cop hagin complert els quatre anys de vigència. I això si l'Ajuntament no decreta la rescissió del contracte abans de la seva finalització per poca diligència en el compliment dels compromisos, la qual cosa no acostuma a succeir gairebé mai.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial