Aquest dimarts, l'Ajuntament de Barcelona votarà -per l'ennesima vegada- una iniciativa d'Esquerra a favor l'expulsió de la Policia Nacional de Via Laietana. Fa uns dies, Junts clamava contra Jaume Collboni per incloure El Born com un més dels enclaus del seu nou projecte de Museu d’Història de Barcelona. Dos elements simbòlics on els hi ha amb els que els dos partits independentistes del consistori busquen retornar el debat al terreny dels símbols.

Republicans i neoconvergents saben que Barcelona no és independentista. Ells mateixos ho reconeixen en privat. I tot i així, l'independentisme s'esmera en atendre a unes parròquies diezmades mentre el barceloní de a peu es lamenta per l'habitatge, els preus i el temor al proper terratrèmol provocat pel Show de Trump.

De l'èxit dels seus esforços en dona compte la escassa polèmica generada a les xarxes, malgrat que en el cas del Born es sumaren als esforços pesos pesats d'altres temps com Pilar Rahola o Antoni Gelonch.

De la unanimitat provocada pel Born en dona compte, d'altra banda, els tres canvis de nom patits per aquest espai. Tants com alcaldes han passat per Barcelona des de que es va inaugurar, sota mandat de Xavier Trias i direcció de Quim Torra. Ada Colau ja va rebatejar el memorial dedicat per Trias al 1714 per anar més enllà d'aquella data, però el canvi de fons s'augura ara, amb la integració del Born en la xarxa del Museu d’Història de Barcelona.

Passa a convertir-se en una més de les 17 seus i a integrar, juntament amb el jaciment de la Guerra de Successió, sales dedicades als anys posteriors. Hi haurà memòria, destaquen els seus nous responsables. Però la memòria no es queda en el segle XVIII. Així, la primera exposició memorialística es dedicarà enguany al moviment estudiantil antifeixista.

Un argument que hauria d'avaluar Esquerra, la batalla ideològica a Barcelona es centra uns metres més amunt, a la comissaria de Via Laietana i el seu tètric passat de tortures policials. Una batalla que els republicans mantenen viva des de l'Ajuntament, el Parlament i el Congrés. De moment, ja han aconseguit el suport formal del Govern de Salvador Illa, deutor d'Esquerra des de la seva investidura.

El passat novembre, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, feia públic que ha cursat petició formal al Govern per "resignificar" la comissaria de Vía Laietana. El problema és l'abast que cada partit dóna a aquest verb: resignificar. On els republicans veuen el buidatge de la comissaria, els ministres d'Interior, Fernando Grande Marlaska, i Justícia, Félix Bolaños, veuen la col·locació d'una placa en record dels torturats pel franquisme.

Així ho advertien des de Justícia i Interior després que el també ministre Ángel Víctor Torres, assegurés que l'edifici deixaria d'allotjar la comissaria central de Barcelona. L'edifici es "resignificarà", aclarien després des d'Interior, "però continuarà essent una comissaria”.

D'aquí que Elisenda Alamany torni a la càrrega, assenyalant fins i tot el futur destí dels policies nacionals que avui ocupen el número 43 de la Via Laietana. Alamany els vol reubicats tan aviat com sigui possible en el número 74 del carrer Guipúscoa.

Les instal·lacions de la comissaria de la Verneda són efectivament més àmplies, còmodes i modernes. En dono fe. Però aquest trasllat seria tant com abandonar el centre de la capital catalana, on es van produir els pitjors disturbis del procés. Per això s'hi resisteixen Marlaska i Bolaños, que no són immunes al simbolisme i saben què representa cedir determinats espais de poder.

Mentrestant, el PSC haurà de seguir nedant entre dues aigües per no molestar als seus socis -en la reivindicació sobre Via Laietana és un dels pocs àmbits en què comuns i republicans van a un- ni incomodar al Govern.

Però no sembla que aquesta batalla simbòlica, ni la del Born, vagi a suposar un problema major per Collboni. Ell, com els líders de Junts i ERC, saben que els seus veïns tenen preocupacions majors que el futur d'aquests símbols.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial