No corren bons vents a l'esquerra de l'esquerra. La cinquena assemblea de Podemos i l'últim congrés de Sumar posen de manifest que la ruptura és total. Que és difícil un Sumar amb motor Podemos que posaria a l'esquerra del PSOE al tauler polític perquè aquesta esquerra pogués governar. Sembla que Podemos vulgui passar a l'oposició per tal de recuperar la força perduda. Ja saben, en contra de la dreta es viu millor. En contra de l'esquerra es viu en contradicció. La cirera la va posar la ja candidata -i falten dos anys per a unes eleccions- Irene Montero quan va dir que el PSOE "faci unitat també amb aquells sectors que els són més afins programàtica i ideològicament". O sigui, que el PSOE faci pactes amb Sumar i els deixi l'esquerra a Podemos. 

L'esquerra sempre es debat en aquest escenari. En els inicis de la transició es va produir una desbandada al Partit Socialista de militants de l'esquerra que anidaven en una amanida de sigles. Nova Esquerra va acabar integrant-se en el PSOE a la dècada del 2000 i Esquerra Unida va ser una resposta de l'esquerra a la marxa de quadres al PSOE. Ara, Montero convida a Sumar a reprendre aquest camí. O sigui, Montero i Podemos volen apropiar-se d'un segment electoral. Pocs i ben avinguts hauran pensat, perquè saben que a l'esquerra de l'esquerra sempre hi ha un grup de fidels que mai votaran socialista. 

I a Barcelona? Es presentarà una Irene Montero podemista davant un retorn d'Ada Colau? No ho descartin. Baste recordar les males relacions d'Iglesias amb Colau. Des de Podemos es senyala als Comuns com a culpables de la guerra cainita de Sumar contra Podemos a les eleccions del 2023. I, com no, els Comuns són la caspa 

Colau es les promet molt felices. S'ha pres dos anys sabàtics i espera tornar com la filla pròdiga per guanyar, per descomptat. De moment, els números no surten. Collboni segueix encapçalant les enquestes de Barcelona. L'últim baròmetre municipal atorga al PSC un 14,4% de vot directe, 5,7 punts més que Barcelona en Comú. L'última enquesta nacional publicada deixa a Sumar amb les rasques amb un 5,1% -caient més de set punts respecte a juliol de 2023- i a Podemos amb un 3,3%. 

Amb aquestes dades, la situació no és per llençar coets i menys si mirem a la confrontació europea de fa dos anys. Podemos 36683. Comuns 34166. Aquestes dades de la ciutat de Barcelona es van produir en un moment baix per a Podemos, i a sobre, sent clars, sense cap líder conegut ni a Catalunya ni a Barcelona. Si Podemos aconsegueix posar cara i ulls a Catalunya i a Barcelona al seu projecte, Colau podria passar-ho malament. No està escrit que el seu retorn sigui exitós, i molt menys si Podemos aixeca la seva pròpia bandera perquè Colau per a Iglesias forma part del seu últim llibre "Enemics íntims". 

De fet, Iglesias va demanar en la presentació del llibre que els dirigents de Sumar i deixin les "organitzacions d'esquerres fer política", en clara referència a que Sumar no és d'esquerres. Vinga, que Colau haurà de currar-se el seu retorn, si és que torna i si és que currar. A Podemos li falta un líder. Cal buscar un perfil. Deixeu-me malmesclar. Cal trobar el seu Gabriel Rufián per fer un set als Comuns. Recordeu que Rufián va ser la carta de ERC per posar un mur de contenció a la força de Podemos el 2015. Si això succeeix els Comuns "tenen mala peça al teler", o sigui traduït, poden estar en les últimes. Els números no donen i menys els donaran amb Podemos entrant al tauler municipal. Colau podria estar escrivint ja l'epíleg de la seva història.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial